El raco d'en Yago

DE NOU PER L'ESPAI CIBERNETIC

2012-01-10T14:44:00.003+02:00

Una any fora de circulació.....i per el 2012? a tope

DE JACKY a YAGO

2010-11-23T23:22:00.004+02:00

Després dun temps buscant fer un canvi, i aprofitant la proximat de l'entrada als 50 years old, he decidit deixar a en Jacky jr. hereu, que deixi de ser en Jacky petit i sigui en Jacky.

Tenia que triar un nom i aprofitant el meu veritable nom, les arrels gallegues, Yago ha estat el triat.

Vos faig cinc centims de Yago.

Yago es una de las formas más antiguas en lengua española del que llamamos hoy Santiago. En este nombre se detecta fácilmente la composición, en la que el apelativo de santo (en la forma de Sant), se ha incorporado al nombre original, Yago. Bastaría volver a las grafías antiguas de Santiago, separada la una: Sant Yago, y junta la otra: Santyago (que ambas se dieron), para percibir sin necesidad de intérpretes cuál es el origen de ambos nombres. La forma Yago viene del latín Iacob (escrito también Jácob), pues ante este nombre nos hallamos. Es el mismo el nombre del patriarca que el del apóstol (obsérvese que el acento cargaba sobre la a, en caso contrario se hubiese diluido el problema); pero precisamente para no confundirlos se prefirió mantener al patriarca con el nombre de Jácob, reservando el de Jacobus para Santiago (que en italiano dio Giáccomo, y en francés Jacques) claramente diferenciado de Jácob, al que siguieron llamando así. Pero al quedar en español el Jacobus en Yago, y al no diferenciarse el nombre del patriarca del del apóstol, se impuso la costumbre de anteponer el prefijo sant al nombre de Yago. Pero este fenómeno se produjo sólo en España, a causa de la íntima convivencia, no siempre armoniosa, entre cristianos, judíos y musulmanes.Al ser muy apreciado el patriarca Jacob tanto por los judíos como por los musulmanes, éste era un nombre muy frecuente entre ellos. Los cristianos que también lo adoptaron, pero pensando en el apóstol, no en el patriarca, se vieron obligados a señalarlo con toda claridad, para no ser acusados de tener simpatías hacia las formas de vida (y de llamarse) de los judíos y de los árabes. De ahí que los que se llamaban Yago se ocuparan siempre de aclarar que el Yago de su nombre no era el patriarca, sino el apóstol, anteponiéndole siempre el prefijo Sant: Santyago

Fins aviat,

Yago

MITJA SABADELL 05-09-2010

2010-09-09T15:21:00.002+02:00

Els darrers dies d'estiu, principis de setembre, encara amb unes temperatures que es fan sentir, cap a Sabadell a fer la primera mitja de la temporada.

Després d'un juliol i agost molt tranquils amb sortides curtes i poc quilometres, convinant amb bicicleta, a fer una mitja tranquila. l'any passat portaba molts entrenaments al cap de tres setmanes la marató de Berlin, enguany cap marató a la vista.

Una bona colla de companys de girona diumenge al mati es van trobar, l'Eva, l'Andrea, l'Angel, en Carri, l'Emili, en Jordi, en Joan (finisher), en Lalo, i en Toni.

Aquets any nou recorregut, personalment em va agradar mes, tot i ser una mitja baixa i puja, que si la primera vola apretes, la segona es paga. La finalitat per mi era fer un entranament de qualitat i veure les sensacions, varem sortir junts amb l'Andrea, la primera baixada un pel rápits i la tornada punjant el ritme era viu. A la segona volta mes tranquila i al final 1.35 molt bones sensacions. a la propera ja podrem apretar un mica mes. Je!je! Agarir a la Cris, les fotos, si no fos per ella............gracies

Ara esperar a diumene 12 per acompanyar els darrers 50 kms. a l'Alex Panayotou el seus darrers quilometres de trans Pirinenca que va inciar l'1 de setembre a S. Sebastia (Donostia) i diumenge finalitza a Girona, després de 1000 km.

Aquesta setmana, dilluns descans, dimarts 20 kms, suaus, i ahir 16 km a Arbucies amb en Mota, pujades i baixades per les Guilleries, una sortidad fantastica.

Fins aviat.

MARATO D'EMPURIES 2 DE MAIG DE 2010

2010-05-03T19:55:00.011+03:00

Encara amb els records recents de la marato de Barcelona, diumenge al 3/4 de set del mati, juntament amb l'Andrea, i en Lalo, cap a l'Escala a les ruines d' Empuries ens esperen, per reviure la cursa que Filipides enguany fara 3000 anys, que es va correr per primer cop.
Cares d'adormits, poques paraules, cadascu preparant mentalment la seva cursa.
El dia sembla que sera propici per correr, les temperatures estiuenques dels darrers dies, ens donen una treba. Els nubols seran presents durant la major part del dia i la pluja pot fer-se notar en qualsevol moment.

Arribem al voltant de 2/4 de vuit, deixem el cotxe i a saludar als companys del club, aquesta marató es especial molt cassolana, amb un ambient molt familiar. Aquets any amb la novetat de fer una cursa de 10 km, una mitja i la marató, hi ha mes gent que d'altres anys.
Ens preparem per la sortida tots tres juntament amb en Carri, que segons diu no ha dormit gaire, aixó de la tensió pre-marato.... L'Eva tambe esta amb nosaltres i apa al darrera d'un grup de legionaris romans, a la sortida.
La tensió, l'adrenalina fant acte de presencia, tinc al cap no escalfar-me per tal de no patir com l'any passat. Al voltant de les 8.37, en dona la sortida. SORT
Enguany han modificat el circuit, sortim en direcció a St. Pere, primers kms, sense poder agafar el ritme, avançant corredors, al km 9 i escaix, deixem al corredors de la mitja i tornem a donar la volta de nou, pas per la sortida i com deia l'Andrea a tornar a veure els caballs per segona vegada. En aquets tram coincidim amb els corredors dels 10 km.
Coincideixo amb en Josep Aranda, que te problemes de respiració, li desitjo sort i segueixo, mes endavant, en Xevi i l'Anna amb un petit grup, els saludo i de nou ens desitjem bona cursa.
Despres de dues voltes a Empuries, enfilem cap el poble de l'Escala, he agafat un ritme comoda, un cop hem deixat el corredors del 10 km, la cursa s'ha estirat, queden alguns participants de la mitja.
Passeig, Riells, desviament al port i pujadeta a riells de d'alt, uns metres endavant veig l'Albert de nick Maquina, arribo a la seva alçada ens saludem, i seguixo endavant, la mitja marato ja le tinc a tocar. Mentalment vaig repetint ritme còmode.
La mitja la he passat al voltant de 1,28, no he vist la marca de la mitja, peró cap problema, al final haig de fer-ne 42.
Arriba el moment de desviar-se direcció Albons, ara comença la festa de veritat.
al sortir de l'Escala coincideixo amb en Roger, corredor de Granollers, que fa Ironmans, anem a 3.55/ 4 el km i podem anar parlant, per un moment penso que si les cames aguanten podem fer una bona marca.
Poc a poc arribem a Albons i un cop al poble direcció a Bellcaire, tot de sobte, la cama dreta dona senyals d'alerta.

El fatidic km 27, sembla calcat a l'any passat, el dolor de l'isquio dret es fort, per moments els records del patiment de 2009, no potser, no potser...........un cop fet el gir de tornada, vaig caminant uns metres per calmar el dolor, no vull provocar un trencament. Les llagrimes apareixen al ulls, potser haure de plegar?. Poc a poc de nou començo a correr a un ritme molt suau (4,30/4,40), el dolor es potent vaig ben coig, en vaig creuant amb corredors que encara han de donar la volta, arriba en Xevi i l'Anna amb tot un grup, ens saludem m'animen, abans d'arribar a Albons un corredor de davant meu abandona. Potser avui tambe en tocara a mi.

Sigui com sigui haig de aguantar i arribar a l'Escala, si vaig caminant el cami sera molt llarg, així que poc a poc a ritme tranquil kilometre darrera kilometre. De lluny veig l'Andrea, jo vaig encara coix, ens saludem, sembla que ell tampoc va gaire sobrat.

A mesure que va passant els metres, de cop la planta del peu, sembla que tingui una cremada, nomes faltava aixó. El camí de tornada es fa llarg, en vaig creuant amb altres corredors, de cop en Carri, el veig molt be, amb la seva aparença que sembla com qui no fa res, esta molt fresc, una mica mes tard en Lalo, al seu ritme diesel, xinu-xano fa cami. Busco alguna referencia al final de la recta, que llarga es aquesta tornada, diviso la pujadeta del camp dels pilans, al aviutallament agafo acuarius i cap amunt.

La primera intenció es al arribar al km 36 en lloc de anar altre cop a veure el caballs, gira a l'esquerra i abandonar.

La planta del pue pica, crema,.....els isquios ens fa tonar, la previsió no ens gents alentadora, de cop un pensament envaeig el meu cap. Jacky has d'acabar per la Tamen, el dolors es podem controlar i per 6 kms. Dit i fet al arribar a la gasolinera, a veure de cop els nostres amics el caballs, a l'avituallament entre el km 37-38 paro a estirar i demano un gintonic, si mes no l'humor que no es perdi. cuatra estiraments i a acabar, m'avança l'Albert (Maquina), m'anima a continuar.

Vinga, vinga ja estic al km 38, de nou al darrera de S. Marti, gir i a buscar el km 39, anims sembla que he desconectat, tant sols al cap tinc acabar i a la Tamen que va per ella. Per art de magia tinc la sensació de no tenir cames, he tornat ritmes de 4,1o - 4,00, veig l'Albert de nou l'avanço i li dit que s'encanxi a mi, no poc aguantar el ritme. km 40 de baixada cap, aixó ja esta. En Llorenç apareix al davant. Al km 41 l'Eva, l'Emili, l'Angel, en Toni i en Joan m'animen, ja queda poc. Gir a l'esquerra i km 41, atrapo en Llorenç que va petat no poc aguantar i segueixo, ara no puc parar.

El aplaudiments se senten de lluny, estic a la darrera recta, ple de companys del club animant, son una gent fantastica, en Pere de Blanes també en dona anims, la Mamen i la Julia las veig a l'arribada, les llagrimes als ulls l'emocio es un cop mes indescriptible.

Una mes la 17, el temps 3.00.44,

Al cap d'una estona entra l'Andrea, feliç, ha fet marca personal 3.20, estava convençut que ho faria, esta molt fi . En Carri en les seves 3.44 esta fet un crack, la propera 3.30.

Gracies a tots per el vostre suport, en sento privilegiat de tenir aquets amics i companys.

Ara descansar i gaudir dels bons moments.

Records

MARATO DE BARCELONA 2010

2010-04-21T16:35:00.003+02:00

Fa dies que vull escriure i la mandra i els darrers aconteixements familiars, han provocat el retard, de la crónica que aquesta darrera marató, la que ha fet 16.

Varem sortin de bon mati de Girona, en Xevi Sitjas i en Ramon de Quintana, tot xinu-xano per l'autopista, tot contenpant darrer el corredor del Montnegre les primeres espurnes de sol.

Durant el cami poques paraules.

Arriben a Barcelona per trobar-nos amb en Jordi Gali i en Lalo, que ens han de donar les bosses amb els pitralls.

Tot va sobre el temps previts, ens trobem a l'entrada del pavelló, aprofitor per saludar a l'Edu i l'Anna, felicitar a l'Arcadi per la seva 100 marató i petons a la Cris. l'Arcadi en diu que el feliciti quant així acabat, li respont que estic segur que ho aconseguira.

Abans de la sortida veus els corredors amb nervis, hi ha un ambient magnific. Ens dessitgem sort en Pere Espigul que vol baixar de les tres hores, en Xevi Bassols que acompanyara en Xevi Sitjas, en Lalo, en Ramon, en Jordi i en Pere Chamorro.

En Jordi Gali, en Pere Chamorro ens col.loquem al nostre calaix, avui em toca fer de llebre d'ells dos per tal de fer 3.25.

A l'hora prevista sortida i a correr per la ciutat Comptal.

Sortim una mica lents per la gran quantit de corredors, tot i que'ls, tranquilitzo dien que mes endavant ja agafarem el ritme i a la segona mitja si les games aguanten.

Els quilometres van passat i el ritme es per sota del previst, l'animació dels carrers ens deixa sentir hi ha mes public animant que la darrera vegada que vaig correr, l'any 2007.

la mitja marato a ritme de 3.20, nois anem un pel rápids, sembla que tots dos estem be.

Poc a poc arribem a la zona complicada el quilometre 30, veig que els anims son bons i jo vaig saludant a d'altres corredors coneguts. Al quilometre 32, en Pere comença a tirar i en Jordi no aguanta el ritme, li dic en Pere que tiri endavant i jo em quedo amb en Jordi, comença a patir un mica.

Vinga anims Jordi, que cada cop estem mes a la vora de l 'arribada. Arriben a la zona de plaça catalunya, porta de l'angel, pl,.de la catedral, pl. st. jaume cada cop hi ha mes públic i aixó ajuda a portar els quilometres finals amb mes esma. Ja som a les rambles, ja esta fet, vinga Jordi. Hi ha moments que el veig patir, peró estic tranquil perque patir ja sap fer-ho.

finalment despres d'una petita pujada veiem la pl. d'espanya i al fons l'avda. m cristina, l'arribada, ens abracem i fi....................................

temps 3.25 ho hem aconseguit.

Felicitats a la resta de companys per el nou repte aconseguit, en especial per els Peres, l' Espigul que ha fet 2.53 i en Chamorro que finalment ha fet 3.20.

Ara descansar i preparar la propera, la d'Empuries.

GRANOLLERS 2010 - LA MITJA -

2010-02-08T20:53:00.005+02:00

Un any mes, arriba el mes de febrer i com es costum, a Granollers no si pot faltar. Es la mitja amb mes participació de Catalunya i per mi te una especial motivació, fa uns quants anys, en Jordi Gali, i en Lalo, em varem liar per fer-la, va ser la primera mitja de la meva curta trajectoria com a corredor popular.

Amb un principi d'any amb mes tensió, per el canvi de lloc de treball, els desplaçament i sense fer cap tipus d'entrenament especific, a fer la mitja toca i que surti el que surti.

El mes important es sortir i arribar, el temps........ si es bo millor, peró sense cap obseció

Diumenge a 2/4 de nou quedem per sortir, l'Angel, en Toni, l' Enric, en Nacho, l'Eva, en Carri, l'Andrea, en Xeve, en Ramon i en Tomy, ambient de gala, tothom tirant amb bala.

Cotxe, autopista i cap a Granollers.

Un cop Granollers, ens trobem a altres companys del club i coneguts, en Salvador, en Joan, en Quim, en Jordi, en Manel, en Lalo i en Santi, una salutació rápida, per anar canviar-nos, sense voler el temps ha passat, tinc ganes de començar a correr, no se que fare, pero vull gaudir de l'ambient i la festa.

Escalfament rápid amb en Carri i l'Eva. tant rápid que no dura ni cinc minuts, ens desitgem sort i cap el calaix.

SORTIDA!!!!!!!!!!!!

Vull començar conservador, per poder apretar de tornada, els globus de 1.20 marxen uns metres endavant, cap problema. Jo fer la meva. Poc a poc vaig agafant el ritme comoda, al voltant del km 4 atrapo a l'Anna i en Xevi, ens saludem i seguixo endavant. Les sensacions son bones, i el mes important es no perdre la paciencia, poc a poc km a km. Arribo a les Franqueses, aquets anys vaig mes concentrat que altres vegades, escolto el meu cos i vaig intentant relativitzar les dificultats de la vida. Vaja aquets anys m'ha agafat le vena fil.losofica, tot ajuda, perque sense donar-me ja estic a la Garriga, he pogut saludar en Sergi i en Llorens, girada a la dreta i ha pujar, es la darrera pujada, ara començara la festa de tornada, ens on haig de intentar apretar, a la Garriga. hi ha molt ambient. Volta a la plaça i a baixar, el temps de la mitja 42 minuts.

Mentalment he donat l'ordre de accelarar el ritme, les cames responen i la respiració es relaxada, poc a poc viag incrementant el ritme, tot esperant la rampa de la gasolinera per apretar.

Tot de cop sento l'isquio, tinc clar que no vull petar i seguint les instruccions dels entesos, davant una situació com aquesta el millor es baixar el ritme, dons avui toca aguantar, res d'apretar.

Veig la gasolinera, la darrera rampa, veig uns metres endavant en Pablo, penso atrapar-lo i m'agradaria poder arribar junts. Tot de sobta, quan el tinc a 10 metres, se li regira el tormell hi ha de parar. Perdona Pablo per no parar, anava tant a pinyo.

Tinc ganes d'apretar el cap, els pulmons i les cames poden, pero el co...... de l'isquio cada vegada, en va avisant.....

Arriba la recta final amb lleugera baixada, l'Eva i la Cris mes endavant en fan fotos i ens saludem, sou fantastiques.

Finalment, el km 21 i meta, feliç de haver arribat sa i estalvi i gaudir un cop mes de la mitja.

Esperant poder repetir l'any vinent.

Felicitar a l'Eva ,en Xevi Sitjas, en Ramon per les seves marques, a la resta felicitacions per haver finalitzar la mitja

No voldira acabar aquesta cronica sense dedicar un record als ausents a la cursa i presents amb els pensaments de tots la Roser, en Josep i l'Emili.

Ara la propera sera la marató de Barcelona, feia mesos que no parlem de maratons i axió no pot ser

Records a tots, salut i quilometres.

Jacky

MAR I MURTRA 2010

2010-01-19T18:19:00.002+02:00

Que millor que el dia del meu aniversari, començar amb una cursa. Casualitats, fa deu dies que vaig començar a treballar a Blanes i la cursa coinciedeix el dia 17. Pressagis de exits.
Sortida de Girona a dos quarts de vuit del matí, com un dia laborable, rebut les primeres felicitacions dels companys que sortim junts cap a Blanes, l'Emili, en Joan, Toni, en Carri i l'Eva.
A l'arribada al pabello de Blanes, recollir els dorsals i saludar a molts companys del correrdors, rebo moltes felicitacions, i vull aprofitar per fer un reconeixement públic a tots el que esteu la davant del club, que feu posible que quan arribem trobem els dorsals, feu les inscripcions, etc.
La veritat es que no tenia molters ganes de correr, tenia una mica de mal de cap, el dia abans, haviem fet un dinar de cel.lebració a casa i vaig abusar de vi i cava.
Escalfem i tot apunt per sortir, estar clar que anire per sensacions, i tranquil, que la pujada pica.

El recorregut degut a les darrers pluges, esta una mica enfancat, però cap problema un cop moll en la primera bassa, ja esta.
Vaig una estona amb en Xevi i l'Anna, els deixó i al arribar al Vilar atrapo en LLorens, estic uns metres amb ell i segueixo pujant, comença la part mes dura. No agafo cap referencia de temps ni de velocitat, ara toca puja i serra dents. Poc a poc les pujades deixan pas a unes baixades molt rápides i es comença de veure el poble.
Finalment el passeig i l'arribada al fons, Jo 1.20, la millor marca a la mar i murtra, sort que no estaba fí.
Mes tard a can xifra un dinar amb sorpresa de pastis i llibre amb 5000 ideies per viatjar, una agradable sorpresa, que han muntat l'Eva, l'Emili, la Montse en Carri, l'Andrea i en Xevi Sitjas, sou fantastics. Ün dia per recordar, ara a seguir entrenant, per arribar be a Granollers.
Gracies a tothom i fins aviat.
Jacky

MARATO X LA MARATO DE TV3

2009-12-15T18:26:00.003+02:00

Sembla mentida, fa un any de la segona marató per la marató de TV3, llavors varem ser 67 voltes aquets any i gracies a la gestiò d'en Xevi i beneplacit de l'Ajuntament, el ciruit era mes llarg reduïn el número de voltes considerablement.
Si el 2008 era la meva dezena marató. el 2009 ha estat la quinzena, culleres, amb un any cinc maratons.

El lloc de trobada era al principi del carrer Sta. Clara al costat mateix del pont de pedra. Arribo al voltant de les nou, hi ha molts companys que estant acabant de montar l'arc i les carpes.
A dos quarts de deu, cap a la plaça constitució per sortir son un bon grup, fa goig cada any, s'anima mes gent, ens desitgem sort i apa a voltar.
Inicialment en Xevi, en Llorenç, en Dani, en Jordi Puig i jo,serem els que tenim previst fer tota la marató, 37 voltes.
El ritme esta controlat, vaig controlant, per no incrementar el ritme i poder seguir els 5m el km. previst per fer 3.30
Dona gust poder correr amb quantitat d'amics i companys, anar parlant.ara entra un, en surt un altre. Cada cop que passem per la zona d'arribada, ens van animant.
A mesura que passa el temps el carrers es s'omplen de gent, que sorpresos veuen un colla que va donant voltes i voltes.

La veritat es que no se quantes voltes hem fet, sort del marcador electrónic, ens indica les voltes que portem

Aquesta cursa solidaria, comença a forma part del meu calendari de curses, son curses amb un encant especial, diferents, intimistes.... en una paraula fantastiques. Ens com la marató de l'Escala.

Al cap de tre hores i 29 minuts hem acabat de fer les 37 voltes.

Des de aquets espai vull agrair a tots el suport, la companyia, els anims i les fotos. SOU COLLONUDES I COLLONUTS.

Ara descansar i preparar per la temporada que comença, aviat tocara Barcelona.

Fins aviat.

MITJA MARTO DE MATARO

2009-12-08T19:20:00.003+02:00

Diumenge a les vuit del mati, amb l'Angel cap a Mataro,aquets cop de tot el grup que sortim, ens varem quedar sols, i els que a darrera hora van voler apuntar-se els va ser imposible, aquesta mitja te molta requesta.

Arriba a Mataro amb temps per recollir el pitrall i saludar amics i coneguts, un ambient fantastic.

fem una estona d'escalfament amb els companys del club i apa, a la sortida.

com ja es habitual en mi, non tinc cap previsió de temps vull sortir i correr per sensacions. La temperatura es agradable i si surt el sol, crec que pasarem calor.

Sortida amb l'Anna, en Xevi, i en Llorenç, a 3.50, jo!, darrerament i en contra de la meta teoria de sortir suau, sembla que estic agafant el costum de sortir un pel ràpid. l'inici de la cursa es de baixada, facilitant agafar una velocitat de creuer, de 3.50 - 3.45.

Poc a poc en vaig marxant i em quedo sol, arribo a la zona baixa, davant de mar i ara toca amunt i avall del passeig i nacional direcciò Girona, i de tornada de nou a Mataró, el km 12.

Vaig a un bon ritme i anem un grup de corredors, tots a roda (com fa vent el mal cuats, que tiri l'avi), els hi comento si volem fer alguna marca, jo no vaig a fer res, en concret, correr per sensacions i de moment son bones i el ritme, ens bastant constant.

Poc a poc en vaig apropant al grup que formen en Joan Valsera, en Quim Cots i en Joaquim Juarez, en Joan els fa de llebre, es una passada lo sobrat que va en Joan, en Quim sembla que es va quedant i li dic a en Joan que en quedare amb ell, que segueixi amb el Joaquim. La veritat es que en Quim no pot i mica en mica el vaig deixant, al voltant del km 16 agafo en Joan i en Joaquim de nou, els saludo i segueixo, ha agafat un bon ritme. Del grupet que de la foto, no en queda cap els he anat deixant, de llunuy veig en Pablo Torres, i poc a poc en vaig acostant a ell, em dic que un cop estigui al sue costat descansare i la pujada la podem fer junts.

Km 19 ara comença la part final unes rampes que has de posar tota la concentració per poder tirar endavant, atrapo en Pablo i al inici de la primer rampa, s'atura, l'animo i no pot en diu que tiri que no pot seguir.

Dons no queda res mes que concentració i a pujar. Veig que al davant meu hi ha la segona noia i vinga a per ella, crec que estic fent quelcom que no toca, pujar molt rápit, peró queda un km. Vaig al seu costat per si vol agafar l'estela i ajudar-la a pujar, no pot el ritme meu es alt. S'escolten el altaveus de l'arribada ja hi soc, vinga l'ultima rampa, no puc mes, he apretat massa a la pujada...

Per poc no baixo de 1.21, en recupero, tot esperant el companys del club ens saludem i a recollir el fabulos lot de productes de neteja.

Una mitja mes, una bona matinal amb un temperatura de primavera. Ara diumenge la marató de TV3 a ritme de 5.

Records a totes i tots i fins aviat.

JACKY

MITJA MARATO DE RIPOLL

2009-11-20T17:14:00.004+02:00

Inici de temporada de mitjes de les contrades gironines, Ripoll un cop començada la tardo on els boscos de faigs i rouredes amb unes diverses tonalitats de vermells i marrons un expectacle, que val la pena contenplar.
Diumenge tota una colla de companys del club ens van trobar a Ripoll, la temperatura potser ha estat el fet diferencial d'aquesta edició, acustumats a sortir a temperatures sota zero, es un luxe poder sortir sense guants, i amb samarreta de tires.

A les 10.09 un cop el tren ha passat ens donen la sortida, personalment no tinc gaires ganes de correr, fet habitual en mi, sortim junts en Xavi, l'Anna Rosa i jo, en Xavi surt com una moto, el 1er qm. per sota de 4, anem baixan el ritme i de mica en mica vaig agafant un ritme comoda i els deixó enrrera, mes endavant coincideixó amb una corredero de Navacles i tot xerrant anem fen cami, la viag deixant fins quedar de nou sol. Arribo a S. Joan molt be, al pont puc saludar en Joan Valsera, en Xavi Balldellou, en Pablo Torres, en Narcis Blanch i en Llorenç Puig.

Vlolta al poble i de nou saludar companys que van arribant, al sortir de S. Joan i un cop la superada la primera buixada, agafo una velocitat de creuer rápida, veig que vaig depressa sense tenir una sensació de anar a tope, puc anar saludant a tots els companys van per darrera. De llum veig en Llorenç, poc a poc arribo al seu costat i li dic que vingui en mi, no es troba fi i segueixó, ara tinc a la vista en Narcis, va amb un grup de tres corredors, el saludo i marxem tots dos deixant els altres corredors.

Ripoll, aixó s'acaba, la última apreta i arribada, molta animació a la plaça del monestir.

A l'arribada salutació cordial amb en Quim Cots, no l'havia vits en tota al cursa i esta davant meu.

Fa una temperatura exepcional, van arribant tota la colla, salutacions comentari de la jugada i cap a Girona.

Voldria des de aquestes ratlles fer arribar el meu condol a l'Arcadi Alives per la mort de la seva germana i a l'Angel Bosch que la seva mare ens va deixar el mateix mati de la cursa.

Ara fins la propera......................Mataró.

MARATO DE BERLIN

2009-09-26T16:51:00.008+02:00

Ara no recordo, el dia que vaig decidir fer aquesta marató, tenia clar que un dia o altre l'havia de fer, diuen que es la mes rápida de totes (hi ha mi que), si no vaig per marca, la cuestió era convinar-ho amb una setmana de vacances tota la familia. A tots ens feia molta il.lusió coneixer aquesta ciutat amb una historia recent important, plena de contrastos, amb grans espais verts...

Després d'un llarg estiu d'entrenaments amb dies que sorties a preparar la marató a 30º, una cursa preparada en plena canícula, arriba a deixar sense esma al mes valent.

Sortida de Barcelona, divendres a 3/4 de 11 del matí, a l'avió coincidim amb la familia d'en Toni Palomo i d'altres maratonians, al costat de la Tamen seu un senyor de 68 anys que també fara la marató, quina sort poder correr una marató als 68, desitjo en primer lloc arribar a l'edat, sa i estalvi i poder també correr una marato.

Amb una hora de retard aterrem a l'aeroport de Berlin-Shonefled, una mica despistats recollim l'equipatge i a buscar el tren, fins arribar a l'estació central, una caminata de 15 minuts amb les maletes i arribar a l'apartament.

La tarde esta programada, recollir els dorsals, tenim que recollir 7 dorsals i s'ha d'anar a l'ideia, la veritat es que tot i les cues, sortim de la fira amb tots el dorsals i xips, es l'hora de sopar i per començar l'entrenament al costat de riu Spree, cervesseria tipica amb bratwurs i frankfurts a gogo, la birra es molt bona.

Dissabte al mati, a primera hora 35' a veure quines sensacions tinc, i la veritat es que potser per el clima, potser per l'emoció o potser perque potser, tinc bones vibracions.....ja veurem demà.

Un cop tota la familia a punt, inciem la primera sortida per la capital alemanya, les seves grans avingudes, places, el riu i els canals, tot rodeixat de grans espais verds, es denota una gran abundor d'aigua. Arribem a la porta de Bradenburg, on esta ple de parades de salsitjes i cervessa, el lloc ideal per dinar. Després d'un copios dinar de salsitjes, hamburgueses tot regat amb mig litre de cervessa, cap a casa a fer una mica de migdiada, a la tarde hem quedat amb tot el grup per anar a sopar a l' Ali Baba.

L'Andrea, la Carme, en Carri, l'Eva, l'Emili, la Montse en Xevi, la Mari i l' Elena han arribat, quedem a Chek point Charlie, per donar una vol i mes tard anar a sopar.

El sopar molt ben organitzat, l'Eva es un crack de l'organització, el local es molt correcta, el preus encara millor i les racions abundants. Toca menjar pasta i amanides, també perque no beure cervessa. En el sopar som una bona colla de gironins, En Toni Bautista i la Dolors, l' Angel, en Pere Ferriol, en Nacho i l'Anna, en Toni Palomo i familia, en Xevi Cugat de Calonge i familia, i els abans anomenats del chek point charlie, a mes de el Suïs que varem coneixer en Carri i l'Eva aquets estiu a Zermat, amb una parrella amcis sues, en total eram 27.

Sopar maratoneta a tope i comencen a sorgir el nervis pre-marató.

Diumenge haviat estic aixecat, son 2/4 de 7, comença la ceremonia, lenta i concetrada poc a poc em vaig possant els pantalons, la samarreta, dubto amb els mitjons si llargs o curts, finalment curts (va se un encert), sabatilles, vaselina, ulleres i un cop esmorso cop el mateix d'altres dies, cap el Tiegarden a la sortida, esta a 5 minuts de l'apartament, tot un luxe.

Arribo al voltant de 1/4 de 8, no hi ha ningu. En Pere Ferriol, ahir en va dir que dues hores abans els calaixos estaven plens, i no veig a ningú, soc el primer. Com encara hi ha temps vaig cap a la zona de les carpes on els primers corredors van arribant, quina casualitat que de cop en Xavi Cugat em veu, en crida ens saludem i la fem petar, decidim sortir tots dos al mateix calaix i podem, evidenment al "C". tambe coincidim amb tres corredors de corredors.cat en Paolo que varem arribar junts a Venecia i en Jaume que va amb un company per baixar de 3h.

Ens desitgem sort.

Les 9 estant a punt de tocar, es dona la sortida als corredors amb cadires de roda, cada cop queda menys, anuncien per megafonia l'arribada dels corredors d'elit, entre ells el campió de mon, rebent uns afectuosos aplaudiments.

De cop tret de sortida, apa ara comença la festa. Es la primera marato d'aquestes multitudinaries que he sortit tant al davant i aixó es bo perque pots agafar be el ritme, sense cap mena d'entrebanc, Jacky tranquíl! no t'animis, veig passar els companys de corredors.cat i els torna a desitjar sort. Entre el km 4 i 5 pasem al costat de l'apartament, vaig cap el costat dret per si hi ha algú de la familia per fer una foto.....s'han adormit, cap problema endavant al km 7 mes o menys, veig a la Carme de lluny, la seva alçada ha estat determinat, vaig cap el seu costat i sento els seus anims, gracies Carme, Montser i Elena.... els kms pasen i estic molt pendent de la meva cama, tinc el record recent de la marató de l'Escala. vaig repetint, ritme tranquil, la mitja marato la paso a 1.29, faig un calcul rapid 2.58, ja esta be si el meu isquio em respecta. Sento el crits d'anim de la Sonia, dona d'en Xevi Cugat, els de l'Anna, dona d'en Toni Palomo, vaig preparant mentalment per entrar al km 30.

La calor es comença a fer notar. a cada avituallament aigua, i finalment el km 30, ara es qüestió de tranquilitat i anar restant poc a poc, amb tranquilitat. Aprofito per anar saludant altres corredors catalans i espanyols, quan em pregunten qui temps vull fer, la meva resposta es automatica no ho se, vull arribar.

Poc a poc o rapid, rapid, la veritat es que potser el estar pendent de l'isquio fa que vegi el km 39, la veritat es que hi ha punts kilometrics que no he vist, km 39 ara Jacky per co......, encara que sigui caminant, no apretis i anima al públic, així ho faig, aplauedixó al public i de cop el km 40, je je, queda poc i haig d'arribar girada i carrer llarg al fons la famosa porta de Bradenburg, va va que esta a toca, vull passar per el mig de la porta, i aixó ho faig, a la meva dreta veig la Tamen i la Silvia, estic content crido, salto, aixó de les maratons es l'osti, tinc unes sensacions fabuloses, aixó de les endorfines es droga dura. Al final 2.56.07 una bona marca, i una millor marató, per repertir.

La resta de la setmana de turisme per Berlin,

Felicitats a tota la resta en Toni Palomo que ha patit molt i la seva petita Joana la donat anims per arribar, en Pere Ferriol que tot i no sortir a les classificacions puc donar fer que la feta tota, a l'Andrea un italo-catala cada cop mes catala, que va patir amb aquestes Diadora (tenien que ser italianes). En Xavi Cugat que ha fet una bona marca i aviat baixara de les 3h. estic convençut, l'Angel que ha acompanyat a l'Eva, a l'Eva que tot i el patiment, la calor i les dificultat, te una mes al sac, en Xevi Sitjas, que es un crack en potencia, aviat si continua així ens sorprendra, en Carri que quan menys entrena mes be va, es de por, l'Emili que va fer la seva tirada llarga en previsió de fer una marató aviat, en Toni, que dreprés d'anys de no fer una marató l'acabat molt be i en Nacho que ha de sortir mes sua, amb l'Emili, que així no patira tant i millorara la marca.

Ara fins la propera, encara per decidir, peró amb moltes ganes de tornar a fer 42,195 metres.

Salut.

COMENÇA LA TEMPORADA -MITJA DE SABADELL

2009-09-09T16:55:00.003+02:00

Sembla que era ahir a l'Escala, on vaig fer l'estimada marató d'Empuries, un final de temporada ple de curses, acompanyat d'amics, un balanç molt positiu i amb els millors dessitjos per la que van començar diumenge a Sabadell.

Tot el grup que en quinze dies estarem corrent per els carrers de Berlin, varem fer el primer i darrer entrenament oficial, tothom amb diferens objectius de temps i tots amb un objectiu comú, passar-ho bé.

Tot l'estiu entrenant per el carril direcció a Llagostera, altres dies a Bescano, per l'Escala amb unes magnifiques vistes de l'empurda i amb el canigo al fons, l'escapa a Andorra a fer entrenaments d'alçada, be tot plegat per arribar a Berlin en forma.

Al voltant de les 8.00 sortim de Girona cap a Sabadell, arribada al voltant de 1/4de 10, recollir pitralls, salutacions foto, escalfar una mica i esperar les 10.

Comença la mitja, sortida una mica caotica, aixó de sortir junts amb la cursa popular... fins km 6 no pots agafar el ritme. Vaig sortir a fer-la per sensacions, sénse crono, ni gps, elb que sorti...

finalment el temps correcte i les sensacion bones.

Ara acabar de fer els entrenaments i aviat a Berlin.

TOUR DE FRANCE 2009

2009-07-31T12:45:00.006+03:00

MONT VENTOUX

Feia dies que tenia que penjar aquesta nova aventura, peró a vegades la informatica fà males passades.

No se com va sorgir l'ideia d'anar a veure el tour, si no crec recordar va ser en Xevi Sitjas, que un dia sortin a correr va fer el comentari, i a mi que en falten escuses per poder fer qualsevol activitat, em vaig apuntar.
Finalment amb el Pablo (Pau), el meu germà, els seus dos fills en Guillem i la Claudia, la Silvia i en Fede, divendres al voltant de les 3h. amb la furgoneta carregada amb tot el material, cap a la France.
El viatge es va fer curt, tot per autopista.
Al arrribar a Bedoin, el poble on començava el port de montanya, la carretera que pujava al Mont Ventoux era tancada, era impresionant la quantitat de cotxes, autocaravanes i tendes de campanya que a un costat i altre de la carretera estaven aturats. Veiem el montatje al costat d'una vinya varem instal.lar el campament base.

A l'hora de dormir, un llit una mica diferent, i s'hi afegint que un colla de marsellesos en van donar la nit fins les 3 de la matinada cantant " Nous sommes les marselles...........", la juerga va acabar quant dos compatriotes seus ben guarnits, els van avisar que la gent estava dormint i que ja estava be la juerga, semblava que no estavent gaire d'acord va acabar amb un parrell de plantufades i tothom a domir.
A les sis de mati, el moviment de biciclistes, caminants i gerdarmes ja comença a ser important, la nit ha estat curta.....amb els ulls mig oberts trec el cap de la tenda i veig el moviment de gent, sembla una peregrinació, hi ha dues tendes del costat que estan ja desmontades, coll....., quina marxa de bon mati.

Esmorzar una mica, plegar les tendes recollir-ho tot sense deixar cap deixia, preparar la nevera amb beure i quelcom per menjar i montanya amunt. Es un espectacle la quantitat de gent, francesos, alemanys, danesos, belgues, holandesos, americans, vascos, valencians, catalans......., gent disfressada, ciclistes en bicicletes amb tot tipus de decoració, tot un espectacle.

Al voltant de les onze, tot a lloc esperant que arribin, esta previst que els primers arribin al voltant de les tres un quart de quatra, apa no que res!

L'espera una mica llarga tot i que veiem la gent que puja mes amunt es tot un divertiment.

Finalmente anunciant la caravana publicitaria, et recorda quant la cavalgada dels Reis la gent es llença a recollir els carmels, per una gorra hi ha gent que et pot ferir, al llançar-se sobre ella.

Mes o menys a l'hora prevista, arriba el primer grup de ciclistes, espectacular, sens pujar els crits de la gent i de cop surt l'helicipoter que vola molt aprop dels ciclistes, els gendarmes obrint pas a saco, sirenes...... ja son aquí.

L'experiencia ha estat molt favorable en ganes de tornar-hi l'any vinent. Ara a seguir entrenant perque Berlin es a tocar.

Salut i bon estiu

INICI ENTRENAMENTS BERLIN 2009

2009-06-20T12:55:00.004+03:00

Bé, un cop recuperat de la lesió i amb ganes de gaudir a Berlin a tope de la marató, aquesta setmana he donat el tret de sortida dels entrenaments, a estat una setmana difícil, amb molta calor, al final han sortir uns 75 qms. una bona distancia per començar, els ritmes rápits sense apretar i el millor dia, avui al mati amb la mica de pluja que anava caien fina i poc a poc, refrescaba l'ambit i he pogut fer 21 qms a bon ritme tot sol.

Aviat s'aniran afegint als entrenaments tota la resta d'amics i companys, que tenen previst sortir a Berlin, per gaudir siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii, gaudir de correr i correr per gaudir.

Estic content avui he tingut bones sensacions he agafat un bon ritme i la temperatura m'ajudat.

Ara espera contiuar i superar la calor i les dificultats que fins el dia 20 de setembre anirant sorgint.

Molts records a tots i anims.

Una abraçada.

Jacky

MARATO D'EMPURIES 3/5/2009

2009-05-05T19:27:00.003+03:00

Després de Barcelona i Roma, tocava com no, fer la marató d’ Empuries-L’Escala, aquesta es la meva marató, per mi es la marató per antonomàsia, mística i d’una especial encant, corre per l’Empordá veiem al fons el Canigó nevat, això no te preu.

Dissabte a la tarda, amb un cop de cotxe vaig anar ha recollir el pitrall, va ser arribar saludar als quatre coneguts, en Xevi, en Llorenç, en Dani, que recollien els dorsals del club, l’Emili i en Ton membre de l’organització. Un cop recollida la bossa, cap a Girona de nou a descansa i beure força aigua.
A ¼ de vuit en Lalo, juntament amb la Kima, en venent a recollir a sota casa, l’Angel també puja al cotxe, en un tres i no res arribem a l’entrada de l’Escala i en trobem cua per entrar a la zona de sortida dins les ruïnes grecoromanes, al cap de pocs minuts la caravana de cotxes inicien la marxa i poc a poc amb ordre i tranquil·litat, entrem i aparquem.
Falta una hora per la sortida, vaig a donar un vol per saludar a gent del club i coneguts del mundillo, mica en mica comença el procés de concentració, la tàctica per avui serà anar per sensacions, sense força el ritme.
Vaselina, protecció solar, olleres de sol, la gorra i cap a la sortida.
Aquesta vegada al contrari de la resta de probes, no faig la volta per les ruïnes i juntament amb en Xevi que va amb una armadura de manaia (roma) amb el seu casc pertinent, en Llorenç i en Dani, es quedem per sortir els primers, per la foto.
Les 9 i comença la festa, ens desitgem sort i cames ajudeu-me, tinc al costat en Llorenç, que desprès de haver corregut la marató d’Albi el diumenge anterior vol anar suau, miro el garmin i veig que anem a 4/.410 el qm, Sort que ell volia sortir suau i jo per sensacions.

Fins el qm 9 anem junts, jo segueixo al meu ritme i ell redueix la marxa, vaig molt be fins a llavors, al voltant del qm 10, apareix en Carri, ens saludem i en demana si cal que en porti quelcom al qm 29, ja de tornada d’Albons, en principi no li dic i un cop agraït el seu interès, segueixo endavant, el 12, el 13, i arriba el moment de deixar els corredors del terç, gira cap a l’esquerra direcció Albons, el dia es clar vaig observant els camps, el Pirineu nevat, la tramuntana encara no es fa notar, miro un altre cop el garmin, el ritme es de 4.10/4.12, si que vaig bé en dic a mi mateix, tranquil no t’escalfis ni et confiïs que encara queda molta cursa, arribem a Albons, al bar del poble 4 gats animant, potser eren 6 nomes, gir a l’esguerra i direcció Bellcaire, qm 20 gir de tornada. I que no feia tramuntana, de cop sens un vent que sense se exagerat , et va frenant, es qüestió de no cremar forces i anar tirant. A l’alçada del restaurant de Ca la Nati, la mitja marató, temps aproximant de pas 1h.28m. Avui vaig bé el ritme es còmode, començo a pensar que puc fer una bona marca.
La tornada es me distreta, vaig animat i saludant als corredors que encara han d’arribar al gir, per davant meu hi ha en Jordi Puig i en Pablo Torres, dos bons companys del club, estan fets dos cracks.
Tot xino-xano en vaig apropant de nou a l’Escala, de cop al voltant del qm 27 o 28, sento al darrera la cuixa esquerra una molèstia (no dolor), atrapo un corredor dels fondistes de Blanes l’animo a venir amb mi, diu que no pot que esta molt carregat de cames, li comento que tinc molèsties al darrera la cuixa i que podem anar junts, però no pot seguir el meu ritme. Estic apunt d’arribar al qm 29 la molèstia es mes intensa i per un moment es passa per el cap abandonar, avui toca. Aquesta afirmació dura el temps de veure el grup d’animadors a la rotonda d’Empúries, que carai, es la tretzena i si no l’acabo la propera tornarà a ser la tretzena, ni parlar-ne. Decideixo tirar i a veure que, tinc clar que si arribo a Sant Pere, haure de tornar i encara que sigui caminat l’acabaré.
La molèstia es converteix en dolor i al qm 32 no tinc mes remei que aturar-me a l’avituallament, bec isostar i aigua, intento estirar una mica i el muscle esta dur, que hi farem. En aquets moments penso amb l’Andrea en el qm 30 de Roma que malament hauria de passar, a un metres meus veig de lluny en Pablo, també caminant.
De cop apareix en bicicleta en Josep Bosch, en pregunta com estic li comento la situació, i veient el ritme que de nou he agafat fa cara d’incrèdul, que si Josep, que estic petat. Es posa una estona la davant per aturar la tramuntana, veig el cotxe de l’organització de tornada, en Ricardihno al davant, l’animo i segueix-ho, vinga Jacky, cada cop queda menys per arribar a S. Pere i despres tornar, al qm 34 de nou parada tècnica: isostar, aigua estiraments com un avi, no puc mes, però haig d’acabar. En Josep en desitja bona sort i de nou sol. Gracies Josep, no saps el be que m’has fet.
El 35 finalment he arribat, es la primera vegada que em fa il·lusió arribar al qm 35, ara no hi ha volta enrere, es qüestió de serra dents. Esperant que la tramunta ajudi a la tornada i la veritat es que de cares si que la notes però de culs no vaig tenir en cap moment la sensació que m’ajudes.
Passo en Pablo li dic que m’acompanyi que acabarem com podrem, però ell esta pitjor que jo, ben petat, no pot amb la seva anima, em sap creu, li desitjo bona sort i endavant tot xino-xano.
De cop apareix en Quim Cots, li explico la situació m’anima, diu que vaig be i pobre de mi no puc amb la meva anima, em salten les llàgrimes, en Quim comença a fer un reportatge fotogràfic al qm 36 de nou haig d’aturar-me, estiro una mica bec i de nou en marxa. El ànims d’en Quim no paren, espero poder tornar-te’ls algun dia, en el qm 37, el muscle diu prou, de cop un forta punxada, un dolor intens, haig de para de cop. En Quim en diu que estiri i la veritat es que no puc, toco la cama per darrera , faig quatre fregues, reduir una mica la marxa. Ens acomiadem, amb en Quim, va a donar ànims a altres companys. Moltes gracies Quim per la teva companyia, per segon any es un plaer trobar-te.
Qm 38, vinga que això s’acaba, miro l’horitzó per si veig el campanar de l’església de S. Martí d’Empúries, encara no, qm 39 ara es qüestió d’anar aguantant, qm 40 ànims Jacky que això ja esta, veig el campanar, poc a poc els metres es redueixen, de lluny diviso la rotonda de S. Martí, el primer que aprecio tot i la meva mala vista, en Salvador donat vots d’alegria: En Jacky que arriba en Jacky, quina alegria, se’m posa la pell de gallina, les sensacions son indescriptibles. En Salvador, la Mònica, la Júlia, en Pere Ferriol, en Carri, l’Eva, l’Angel, l’Albert ......... perdoneu si hem deixo algú a tots moltes gracies. De cop l’Eva en Carri i l’Angel es posem al meu costat per fer junts el darrer qm, quin darrer quilòmetre un dels millors quilometres correguts les emocions, els agraïments per tots, les gracies a Deu per tenir la sort de tenir uns grans amics i grans companys,
Estic als darrers metres, en deixem tot sol per gaudir i de cop el grup de companys del club amb la bandera del club, sou collonuts, es sense diferencia la millor arribar que pots tenir.
Escrit aquestes ratlles i se’m posa la pell de gallina de nou, espero que la superació de les dificultats de la marató m’ajudin a superar les dificultats de la vida.
Arribada Temps 3.04.13 La veritat es que mes igual, el mes important es que he arribat.
Al cap d’una estona arriba la Tamen en Jacky i la Sílvia (la fotografa), estic molt content, no puc queixar-me tinc una família i uns amics que no hem mereixo.
Gracies moltes gracies a tots, en especial a tu Tamen per aguantar les meves tardes d’entrenaments i els diumenges de curses.
Sens dubte aquesta ha estat una marató diferent.Ara descansar, i fins la propera. CORRER PER GAUDIR I GAUDIR DEL CORRER.

Fins aviat

MARATONA DI ROMA - LA DOTZENA -

2009-03-23T18:01:00.007+02:00

Gracies Andrea!

Si no fos per ell, aquesta marato no tocava, finalment em va convèncer per anar a Roma, no caliar insistir molt.

Així que dissabte al mati, l'Andrea, en Xevi, la Julia i en Jacky cap a Roma, la ciutat eterna.

A l'arribada en Lino, ens espera a Ciampino per portar-nos a casa dels pares on ens allotjarem, ens van rebra com a membres de la familia, era hora de dinar i apa, un bon plat de pasta bonissima, carn i de postres havia fer una "crostata" o crostana", un pastis amb mermelada de maduixes, que estava de por.

Desprès d'un bon cafè, cap a la fira del corredor, recollir pitralls...........

Els dos craks apunt per recollir el pitrall

Mes tard cap el centre, per que en Xevi que visita per primera vegada Roma coneixi quelcom de la ciutat, cal dir que va quedar encantat de la Fontana de Trevi.

Desprès d'un bon gelat i un expresso, van anar cap a Tivoli, a sopar a casa en Keko, sopar de maratonians, Umberto, Antonio, Maximiliano, Keko i nosaltres tres. Ens sortia la pasta per les orelles, era molt bona, pero van menjar com mai, abans d'una marató. A Tivoli feia una fred que pelava, tots patint per la temperatura de l'endema.

A les 6.30 tocada de diana, en aixequem i la mare de l'Andrea es te l'esmorzar a punt, quin luxe. Ens canvien i al voltant de un quart de vuit en Maximiliano es passa a recollir.

Arriba l'hora de la veritat, anem al calaix de sortida, la musica de carros de foc, ens desitjem bon sort i a correr.

Tal com estava previst l'Andre, l'Antonio i jo, sortim per intentar fer 3.15, portarem un ritme de 4.40/4.45, arribar a la mitja al voltant de 1.38. Els primers qms, costa agafar el ritme per les aclomeracions de gent, passats tres o quatre qms, comecen a ritme. Tot va sobre rodes, ens trobem bè i hi ha ambient per el carrers.

Mica en mica, arribem al Vatica, s'acosta la mitja marato, "tutto va bene", estem animats i no tenim pressa, la marato comença al qm 30 - 35, un cop superada la mitja marató, per veure com estem de forces, incremento el ritme 4.35, ho han notat l'Andrea salta, Jacky vas mes ràpid!, cap problema altre cop a 4.40/4.45........

Arribem al punt mes llunya de la sortida, ara no hi ha tornada enrera, vaig preparant l'arribada al qm 30, pero tot de sobta, l'Andrea en el qm 28 diu que no pot, que marxem que ell no pot, parlo amb l'Antonio ell es troba be, dons marxa tira endavant, en quedo amb l'Andrea.

La veritat es que per un moment penso que no acabarem la marató, peró cap problema, anirem poc a poc. Al qm. 30 caminen una estona, per poder recuperar el ritme de respiració, li porto un platan, es pren un gel i poc a poc tornem a correr. El qm 32,5 en Lino que esta esperan per acompanyar l'Umberto, al veure la cara de l'Andrea s'espanta, el vol acompanyar, finalment el convencem perque es quedi a espera a Umberto, tornem a caminar una mica i tranquilitzant a l'Andrea, aixó es un entrenament per Berlin.

Vinga Andrea!, vinga!...Anims! que cada cop queda menys, mica en mica cau el qm 34, arribem al 35. Va Andrea! que estem a Quart......! tornem a caminar una mica, uns francesos li donen anims i tormen a correr poc a poc de mica en mica.

Piazza du Popolo, Piazza d'Espanya, Fontana de Trevi, Vinga Andrea que tu pots, que ja ho tenim al sac, Piazza Venezia, pujada i baixada......Ja s'acaba, ja es veu el Coliseu, última pujada, girada i baixada de 500 mts. a l'arribada, ens abracem......arribada. Soc Feliç, fa un dia molt maco amb sol i la fred no s'ha fet notar, feia una mica de vent per res que molestes per poder correr.

L'Andrea es feliç ha acabat la seva 3ª marato, patint que no sabeu com. Quin tiu mes fort, crec que en el seu cas hagues abandonat i ell poc a poc ha aconseguit acabar, es collonut.......

L'Antonio finalment ha fet 3.18

I en Xevi a la seva primera marato ha fet 4.00 tot sol i patint als darrers Km, aquets te un parell de c........., estava convençut que aconseguiria acabar i aixi ha fet. Felicitats Xevi, espero poder compartir de nou una nova marato amb tu. La seva cara de felicitat era indescriptible.

Finalment vull agrair a la familia Scaramella, la rebuda i el tracte envers als dos gironins que per un cap de setmana han format part d' aquesta familia. Gracies moltes gracies, he passat un cap de setmana que no oblidare.

AIXO VA BE, MOLT BE

2009-03-10T20:39:00.002+02:00

Avui després d'uns dies sense sortir tot sol, he decidit sortir per el carril bici, fins a Quart. La idea era anar ràpid, sense anar a tope i veure quin ritme promig sortia. Jo!, la cosa ha anat sobre rodes. 12qms a un promig de 3.52, anem be, ara haure de fer d'aquí un dies una altre amb mes distancia i una mica mes rápid, si pot ser i el cos aguanta, que aguantara.

Esitc molt content, ara a no fer el boig per arribar a Roma be, i poder acompanyar a l'Andrea i l'Antonio a fer 3.15 a la ciutat eterna.

MARATÓ DE BARCELONA 1.03.2009

2009-03-04T16:50:00.005+02:00

Bè, deprès d'un llarg hivern d'entrenaments, lesions....... Apa! con qui no vol a correr la marató de Bcn.

En principi havia començat a fer un pla d'entrenament per baixa de 2.55.00, quina marxa, series, pujades, la cosa anava encarrilada, fins que a mitjants de gener varem començar les molesties, nervis asiatic, soaz, aductors, baja un pupuri. Finalment i per no trencar-me i d'acord amb l'entrenador, quedem que a Bcn anirem a gaudir i Berlin sera la marató per deixar-se anar i poder si es pot fer una bona marca.

Vaig oferir-me per porta algun company a millorar temps i en Pere Ferriol, es va apuntar, la ideia era fer entre 3.15 - 3.25, amb una xuleta amb temps de pas amb tres opcions 3.15 - 3.20- 3.25.

Diumenge 1 de març, a les 4.45h, m'axeico, quin pal, aquesta penya volen sortir a 2/4 de sis del mati, ens trobem i apa autopista.......

Arribada a la ciutat Comptal al voltant de 1/4 de vuit, aparcament son del primers a arribar, ja vos ho deia, anem cap el pabello nº6 i esperar. Al cap d'una estona apareix el Xevi Avellana, amb la Mina i en Josep, la fem petar. Nois s'acosta l'hora, cap a la sortida, estic molt tranquíl, tinc molt bones sensacions i ganes de pasar-ho pipa. Junts amb en Pere, ens col.loquem al calaix blau, ell esta una mica nervios.

JA! 8.30 S O R T I D A!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Comencem molt ràpits, haig d'anar frenant en Pere, que va com una moto. Pere que anem a 4.00, tranquil que aixó es molt llarg. Pasem per el qm 5, el temps de pas es per fer 3.15, crec encara es aviat per apretar tant i vaig recordant-li que encara queda un bon tros, el qm 10 segueix la cosa igual, comença una mica de pluja res que molesti i la temperatura es agradable per correr, de nou es trobem a la plaça d'Espanya, ambient de gal.la i en Pere es torna a disparar, tranquil.

Mes endevant en Joan i l'Elena, donant anims, ei! fins aviat, d'aqui una estona tornem a ser aquí.

Al arribar al pas de la mitja marató avancem les llebres de 3.15, apa noi, si que anem be de ritme, vaig preguntan-li si va bè, diu que sí. Ara es hora de dosificar-se d'aqui una estona vindra la part de dura de la marató.

Per el carrers hi ha talls on la gent ha sortir a animar-nos, es fantastic.

Arriben al qm 30 calculo que si en Pere aguanta el rimte podem fer 3.12/3.13, quina marca!

El pas per el 30 li torno a preguntar com esta de forces i veig que diu un si no gaire convincent. Tranquíl a partir d'ara jo em posare al davant i tirare de tu.

Al arribar al qm 35 veig que de mica en mica es queda enrera, vinga Pere, anims que ja ho tenim.

Ens trobem l'Emili, la Montse, en Toni i la Marien animant-nos, sou collunuts, no sabeu el be que fa en els darrers qms. trobar animació dels amics.

Aquets 7 ultims qms, ens fant eterns, en Pere en diu que tiri i el deixi, NO i NO, hem començat junts i acabarem junts.

Abans d'arribar a la plaça de St. Jaume, ens adelantem les llebres de 3.15, cap problema ara es qüestio d'acabar. Vinga qm 39......... entrem al Paral.lel, anims Pere, es veu la plaça d'Espanya al fons, ja ho tenim. Qm 40, 41 molt ambient, puja una mica peró les ganes d'arribar podem amb tot. Arribem a la plaça d'Espanya de nou en Joan i l' Elena, els saludem, aixó ja esta, Avda Maria Cristina, abraço en Pere per creuar l'arribada plegat. 3.17.22 Ha millorat la seva marca, fantastic, per mi un altre marató i espera el proper 22 a Roma per acompanya a l'Andre i l'Antonio.

Fins aviat.

Fan

BON NADAL

2008-12-24T17:14:00.002+02:00

*
**
****
M’agradaria
gaudir, aquests dies,
un arbre de Nadal
molt especial
i penjar-hi en lloc de regals,
els noms
del tots els meus amics. Els de prop
i els de mes lluny. Els de sempre i els que
tinc ara.
Els que veig cada dia, el que trobo molt de
tant en tant.
Aquells que sempre recordo i els que sovint oblido.
Els constants i els inconstants. Els de les hores
alegres i els de les hores dificils. Els que sense voler vaig
ferir, i els que sense voler en van ferir. Aquells a qui conec
profundament, i aquells a qui només conec per la seva
aparença.
Els que em deuan alguna cosa i aquells a qui dec molt. Els amics humils
i els amics important. Per aixó els anomeno a tots, a tots els amics que han
passat per la meva vida. Els que rebeu aquets missatge i els que no el rebran.
Un arbre d’arrels profundes, perqué els vostres noms no es puguin arrencar mai.
Un arbre que en florir l’any vinent, ens port il.lusió, salut, amor i pau.
Tant de bo que per Nadal, en puguem retrobar per a compartir els millors dessitjos
d’esperança
donant una mica
de felicitat a aquells
que ho han pedut tot.

MARATO PER LA MARATO

2008-12-15T17:24:00.004+02:00

Com qui no vol i sense ser molt conscient, que anava a fer, ahir la desena marató. La veritat que una marató molt especial, la marató per la marató de TV3, una iniciativa que l'any passat va iniciar en Xevi i en Llorenç.

En principi la idea era anar a córrer i fer companyia als corredors que volien fer les 66 voltes al circuit, finalment perquè no, el motiu es suficient, jo que buscava una marató especial per fer la desena, la vaig trobar.

Si haig de ser sincer, va ser distreta, divertida i les voltes una vegada parles amb un i altre, vas fent sense adonar-te.

Gracies a tothom que ha donat suport a aquesta iniciativa i esperant poder repetir un altre any.

Records i fins aviat.

Jacky

Roda de Ter i Mataro

2008-12-10T21:53:00.002+02:00

Jo, hi des de Sabadell a principis de setembre, tenia el blog totalment abandonat, per fer un petit resum, començarem per la darrera cursa la mitja de mataró, una mitja amb un bon nombre de corredors, i per sort a darrera hora i gracies a una col.lega de corredors.cat, vaig aconseguir pitrall. Varem sortir amb en Salvador de Girona diumenge la mati, per trobar-nos tal com podeu veure amb tota una colla de corredors del club. Una festa. A l'arribada bossa plena de productes d'un pes respectable.

Un bon dia per correr sense fred ni sol el temps 1.22.55, bona marca, content i cap a casa a recuperar.

MITJA DE SABADELL

2008-09-22T17:16:00.005+02:00

Com amb l'inici de curs, la primera mitja de la temporada, trobada amb quantitat d'amics i coneguts, tothom preparant les seves maratons, i jo que encara no ser que fare aquets any, de moment vaig decidir correr a Sabadell la primera mitja de la temporada per veure com estaba, després d'un estiu de força descans, tot al contrari dels darrers estius i sorpresa la meva el temps que he fet ha sigut el mateix que l'any 2006, aixó m'ha animat, tot i les molesties d'aquets peu que sembla que no vol deixar de fer el notes.

Despres de la cursa un bon dinar a casa d'en Ramon i la Marta i de tornada cap a Girona, un dia rodo.

Gracies a la Cris, puc tenir aquesta foto, gracies ets un sol.

Be ara a seguir entrenant i sortir a Girona, potser finalment m'animo a fer la marato de mediterrani o la marató per la marato de TV3 a Girona amb el Xevi i en Llorençs.

Fins aviat.

Estiu 2008

2008-09-03T18:07:00.002+02:00

Ve desprès d'uns mesos inactiu, de nou per aquí, un estiu tranquíl a l'Escala amb bons amics, passejades amb barca i sortides per el montgri.
Ara de nou a Girona a preparar la tardor i l' hivern de moment diumenge cap a Sabadell a fer la primera mitja de la temporada, xinu-xano.

UN DIA AL KARTS

2008-06-19T23:19:00.000+03:00

Dissabte passat varem canviar les zapatilles i la bicicleta per el motor, convidats per l'empresa, varem pasar el dia al karting de El Vendrell.
Es tracta d'un karting amb un pista de les mes grans d'Europa i la veritat que tot i la calor, va ser una experiencia divertida. La Silvia per primera vegada va conduir un kart, i si abans de pujar-hi, no ho tenia clar, al baixar volia tornar a repetir, li va encantar.
Al dia següent tots dos amb dolors d'esquena i morats al costat de les caderes del cops amb el seient.
Despres de fer una quantes voltes es va organitzar una paella i un cop tips cap a casa. Suposo que haviat haure de tornar a portar la Silvia als karts s'ho va pasar d'alló mes be, i jo tambè.
Fins la propera, que ara be S. Joan.

CAMINS CAP A L'ESCALA

2008-06-02T23:13:00.004+03:00

Hem trigat un any, peró finalment de nou en bicicleta de Girona a l'Escala, amb el bon gust de boca de l'any passat, enguany en Jordi Roca, en Carri i en Josep Mª, si han currat d'alló mes be.

Feia setmanes que anaven fent trobades per perfilar el recorregut, el tema de l'esmorzar, el dinar de l'arribada......

Finalment la data día 31 de maig, les previsions del temps no eren gens favorables, tot i aixó a les 8 de mati a Fontajau una colla de 70 cicloturistes es troben per tal pedalar fins a l'Escala una 54 qms.

Felicitar als organitzadors per la seva dedicació, tot va anar sobre rodes i mai millor dit, i esperant poder repetir de nou aquesta tant agradable experiencia, que hem d'aconseguir que sigui un classic de la primavera gironina.

Si voleu llegir la crónica de la jornada en Josep Mª en el bloc de http://bttrus.blogspot.com/, gaudireu de la jornada amb una literatura digna un cronista oficial.

Salut, bon rotllo i qms

Fins aviat

Jacky

LA MITJA DE GIRONA 11.05.2008

2008-05-12T20:09:00.005+03:00

Avui i per iniciativa d'en Xevi, he fet la primera mitja marato en bicicleta, ha estat una nova experiencia que personalment m'ha agradat.
Des de l'inici de la cursa he anat al costat de la primera Dona/noia i si els primers qms, l' Olga i l' Estrella anavem frec a frec, en el qm tres l'Estrella s'ha quedat sola fins el final de la cursa.
Abans de sortir, he anat saludant a molts coneguts, companys i amics de girona, l'ambient era sensacional i tot i les previsions de pluja, ens ha respectat fins en moment de l'entrega de premis.
La veritat es que durant la cursa, tenia ganes de posar-me unes sabatilles i sortir corrents em feieu enveja tots els corredors .
Felicitats a tots els que heu participat, tant a la mitja com a la popular i una especial felicitació per la Julià que per segon cop ha participat en una cursa, es una promesa de l'atletisme gironi.
Ara acabar de resposar i recuperar-se be de les lesions i buscar nous reptes........, arriba l'hora de treura fum dels pedals, sense anar a fer el pedal de foc, aixó va per l'Andrea.
Fins aviat,

MARATO D' EMPURIES

2008-05-06T18:36:00.004+03:00

Foto que va fer la Silvia a l'arribada, ets un sol, aviat hauras de calçar-te unes zapatilles i acompanyar-me, un peto

Com qui no vol, tant sols a un mes de tornar de la marató de Paris, altre cop una marató, ara quina marató, la meva marató, es la primera de les nou que he corregut que he repetit i espero i dessitjo tornar a repetir.

Tot va començar el dia de tornada de Paris, a l'avió en Xevi comença a dir que s'apunta a fer la marató d' Empuries, no ho vaig pensar ni un moment, SI.

Esperant que el peu, les cames em respectint, el cap diu sí.

Les dues setmanes abans de la marató per molesties al peu, i arrosegant els dolors d'esquena, descans practicament absolut, tant sols vaig sortir diumenge abans a fer una tirada per la zona d'Albons amb l'Eva i en Carri, per animar en Carri a fer-la i dimecres a la tarde 45 minuts amb l'Emili i en Carri per l'Escala i dissabte fins Empuries de nou acompanyat d'en Carri i l'Eva. Jo, hi he dit descans absolut!

La ideia inicial era sortir i si al punt qm. 25 que es al darrera de les ruines el peu apretava deixar-ho.

El dissabte al migdia quedem amb en Jordi (curat) i la Laia per fer un toc, finalment acabem a casa menjant pasta, un dinar ben regat amb un bon rioja (gasolina per demà), en el cafè en Jordi en diu que vull fer i jo respond que m'agradaria acabar, ell vol sortir a 4.30 m/qm., mes tard anem a buscar els pitralls i ens trobem molta gent coneguda, del club i de corredors.cat, finalment conec a la Teresa, companya de feina de l' Andrea i el seu marit en Pau, que resulta que es el president de corredors.cat, quin honor. Un cop feta la conya pertinent cap a casa, descansar i beure molta aigua, demà fara calor.

A les sis del mati estic despert, puc veure la sortida del gran premi de 125 c.c. la veritat es que estic prou tranquil, sembla que el peu no apreta gaire, i l'esquena practicament no la sento, esmorzar a base de cereals, un bon cafè i després a caminar 45 minuts davant de mar per tal de preparar mentalment la marató.

A 1/4 de nou hem quedat per anar a la sortida l'Eva, en Carri i l' Andrea. arribem a la sortida, saludo als coneguts que vaig trobant, la Roser, en Joan, en Quim, en Jordi, en LLuis...... i em preparo per la sortida, un cop apunt de sortir m'adono que no me posat protecció solar.

Sortida amb en Xevi que vol fer 3.15 i apa que sigui el que Deu vulgui. De cop apareix al meu costat en Jesús, ens saludem, ell fara el treç i ens desitjem sort.

Els primers qms. vaig suau, al qm. tres he deixat en Xevi amb el seu grup i a la meva bola, tinc la preocupació de la protecció solar.

Al voltant del qm. 9 veig a l'Eva, porta un bon ritme li dic que si un cop acabi pot portar-me la protecció al qm 25, estic amoinat amb el sol que fa puc quedar ben rostit.

Mes endavant atrapo en Carri, va desfet, no l'havia vist mai tant toca, li torno a dir el tema de la protecció solar.

Al qm. 11 trobo en Markinho, ens saludem em demana per en Xevi, esta a un metres i segueixó al meu ritme, al arribar a l'alçada del carrefur en Quim i la seva dona animant, foto i salutació.

Arriba el moment de deixar la penya del terç i començar a correr mes sol. A la poca estona després de sortir de l'Escala, veig en Jordi Perpinya, l'atrapo el saludo i em diu que tiri que vaig amb una marxa mes que ell, de nou ens desitjem sort i endavant. A mesure que m'apropo a Albons es van creuant els primers corredors, els primer va com una moto tot, els animo. Al qm 23 l'Eva i l'Andrea m'estant esperant amb la famosa crema solar, aixó son amics. De llum sento l'Emili que demana una salutació i sense girar-me per no perdre el ritme aixeco la mà. El qm 25 ja es aqui, i sembla que puc tira una mica mes, dons endavant, a la rodonda d'Empuries altre cop en Quim amb mes proteció solar.

Vaig tirant amb mi mateix cap a St. Pere, fa calor i a cada avituallament aprofito per mullar-me el cap, es el moment de recordar a la familia, amics i demanar el millor per ells, el ritme es comode i si algu tinc clar es que vull acabar.

Be sembla que queda poc per gira, en el punt on es gira cap a Empuries a l'avituallament en Dani, en dona aigua i m'anima. Ara si, encara que sigui caminant haig d'arribar. Estic bè les cames estant fresques i el peu apreta, pero es pot aguantar, al qm 34 + o - atrapo en Curat i Hurtaga ens saludem i poc a poc el vaig deixan enrera, de nou en Quim amb la seva bicicleta animant i durant una estona va al meu costat, la veritat es d'agrair, de nou en vaig creuant amb els corredors, aquets cop, jo de tornada, qm 36 vinga anims, 37 tranquíl, 38 en Massa en diu que tinc a tocar en Llorenç, 39 veig en LLorenç de lluny, el 40 li faig un crit, vull arribar amb ell i tot el contrari sembla que ell no vol arribar amb mi, 41 aixó ja esta, estic al passeig d'Empuries de lluny se sent el public animant, de lluny veig tot un grup del club amb la bandera del club i carraques fent sorroll i animant es fantastic, estic emocinant, escrit aquestes ratlles i s'em posa la pell de gallina. Final feliç.

Vull agrair a tots el que meu donat suport i animar-vos a correr aquesta nostre marato, es una experiencia que val la pena.

Fins la propera, que encara no he decidit.

Jacky

Cursa d' ESPORTS PARRA

2008-04-14T17:19:00.000+02:00

Be, altre cop, com no podia ser, crónica d'una nova jornada de curses, avui a Girona la meva estimada Girona. Una cursa amb molt ambient i cares conegudes. Una cursa oberta a tothom nems, joves, grands i mes grands, baja familiar.
La matinal va començar amb la cursa infantil, es fascinant veure la velocitat que agafent de sortida, jo vaig acompanyar a la Claudia, que va sortir com una bala i deprés d'un primers metres explocius, tocava agafar un ritme adient per poder respirar, l'anava animant i aconsellava que esperes als darrers metres per apretar. Claudia promets. La Paula i la Julia que va debutar en el mon de les curses també van participar, la Julia acompanya per l' Andrea.
Un cop finalitzada la primera cursa, ens tocava a els grans sortir a fer 10 qms per al voltant de la ciutat. L'Eva comenta que voldria baixar de 45', li dic que si vol la portare per tal de aconseguir-ho, diu OK i cap a la sortida, la Roser, que ha sentit la xerrada diu que també s'apunta, dons apa sentint el tret de sortida i a correr.
El primer quilometre, surt a 4.05 aproximadament els hi dit que anem molt ràpid i que hauriem de biaxar el ritme per poder apretar els dos darrers qms. Agafem un ritme de 4.20 a 4.15, les dues van tirant tot i que la Roser sembla que es queda. Es un plaer correr al costat de dues nois guapes. Finalment ens queda l'Eva, que vaig animant, marcant un bon ritme, de tant en quant es queixa, sense gaire insistencia, axió vol dir que va be, jo li controlo la respiració i noto que va apretada peró que pot aguantar, arribem al qm 8, en lleugera baixada li dic que apreti, soc conscient que pot millorar el temps i que ara arriba el moment de serra les dents i posar tota la llenya la foc, vinga Eva, aixó s'acaba queda poc, quedem a fer la darrera apretada al atrevessar el carrer de la creu. Entrem al carrer migdia, ara si que no pot mes, vinga Eva, al carrer de la creu canvi de ritme i ja veiem l'arribada Eva, que ho acosegueixes vinga l'ultim esforç, finalment creuem l'arribaba, temps 42.58. Aquesta noia es un crack.

Pujada a Sant Miquel

2008-04-12T13:50:00.002+02:00

Feia dies, crec recordar que des de l'estiu que varem pujar en bicicleta, l'Eva, l'Angel, l'Emili i en Salvador, no havia tornat a pujar a peu al castell de Sant Miquel.
Avui dissabte i per descansar una mica de correr, amb en Tac, en pujat tot xixu xano. He deixat el cotxe a la vora de la font del ferro, portava el garmin per tal de poder baixar en el Google Earth, les imatges del paratge.
Inicio la pujada i el primer pensament es per en Joan Bitlloch, que aviu marxa a fer al cami de S. Jaume, durant tres setmanes, quina enveja. La pujada es molt agradable i vaig fer fotos per poder penjar a internet. La veritat es que anant a peu pots apreciar motls mes detalls que corrent o en bicicleta.
Amb la pluja d'ahir, la terra es humida i sents l'olor de terra, les fulles del arbres son netes i amb les primeres espurnes de sol, brillant fins enlluernar.
Ha fet una bona temperatura per pujar, el camí esta molt net, es veu que han netejat els marges.
A can Lluire al inici de la pujada es veu molt net i pots apreciar tota la casa, el cami del romani sembla mes ample i la pujada a can mistaire un autopista.
Pujant acompanyat per els cantans dels ocells i de llum, cada cop mes llum la remor del cotxes i camions de la variant, vaig fent cami.
Vos recomano aquesta passejada. Si podeu aviat al mati per sentir despertar la natura, es una experiencia relaxant i reconfortant.
Que poc val ser feliç i esta en pau.
Fins aviat

MARATO DE PARIS 6/04/2008

2008-04-07T19:12:00.002+02:00

Un luxe, un divertiment, una nova experiencia, o potser una inconsciencia....
La veritat es que després de mesos d'entrenament amb dolors als peus, petites lesions i molts quilometres a les cames, va arribar el dia de sortir per Paris, la capital de la France a correr una nova marató.
Sortida el divendres 4 d'abril a les 14.30 de l'aeroport de Girona-Costa Brava, ens van trobar un bon grup de corredors i familiars del club. Salutacions, presentacions, petons i abarçades i apa! cap a l'avió.

Arribada a Paris dins de l'horari previts, i cadascu al seu hotel. Deixem les maletes per anar en metro cap a la fira de la marató, a recollir els pitralls. A la fira els ulls en van d'estand a estand mirant la gran quantitat de maratons que hi ha per fer, des de el Quebec, fins la de el Medoc, aquesta darrera en plan festiu total i que segons informació es pasa per 18 chateaux que ha france son caves i pots acabar la marató ben torrat.

Divendres al vespre i dissabte al mati, turiste per la ciutat, sense deixar de sortir a rodar durant 35 minuts l'Andrea, en Jordi i jo, per els voltants de l'Opera, plaça Vandon, Louvre, ect. A 2/4 de 2 dinar multitudinari a Pizza Tivoli 5 rue Lafayette, ens tornem a trobar la major part del grup, i un cop ompler el dipossit de hidrats, foto davant l'opera.

El dissabte me aixecat amb dolor a l'esquena, l'asiatica que feia dues setmanes estava donant senyals de vida, tornava a dir "soc aquí", el peu esquerra esta inflat i demà haig de fer una marató, la veritat es que el mal rotllo que tinc a dins no ho sap ningú. Finalment al vespre al hall de l'hotel un cop puntualitzem om quedem i que portarem al matí, en despedeixo del grup, marxo sol a l'habitació a preparar la roba per correr. No tinc cap ganes de fer la marató.

M'aixeco diumenge a les 6 i poc a poc sense fer sorroll en canvi-ho i encara m'estic plantejant fer o no fer la marató, es un sensació que mai havia experimentat. No he dormit be l'estomac el tinc pesat i el peu i l'esquena en donen el bon dia. Apa! pastilla anti-inflamatori i a correr. Ens troben per esmorzar en l'Eva, l'Andrea en Carri, i en Jordi, no tinc ganes de menjar i estic pensatiu i serios.

Agafem el metro cap a la place de l'Etoile, per fer la foto amb tot el grup i espero que al veure l'ambient m'animi. Avui no es el meu dia, que hi farem, sera una tirada llarga per preparar la marató de l'Escala si el sr. peu i la sra. asiatica ho permeten. Finalment decideixo sortir al calaix de 3.30 juntament de l'Eva, l'Angel, en Toni i en Pere Ferriol, un cop paso l'estora de sortida en dic: Jacky avui a disfrutar, i efectivament despres de correr 2 qms tots 5, en Pere vol anar a buscar en Jordi i l'Andrea, vol baixar de 3h30. Pere jo et porto fins ells, incrementem el ritme i cap a la busca i captura, la veritat es que l'espectacle val la pena, l'animació per els carrers, els monuments.....de moment tot va sobre el guió que me marcat al sortir. Al voltant del qm 18 ens trobem en Jordi i l'Andrea, en Pere es queda amb ells i jo faig un canvi de ritme els deixó. Agafo un bon ritme segons el garmin entre 4.15-4.10 qm/m. De cop sento un crit d'en Xevi, en giro i a la meva esquerra en Xevi que esta acompanyant en Joan a la seva primera marató, els saludo i tot xinuxano vaig en ells, en Joan sembla que va be, tot i no xerra gaire, nosaltres dos anem fent fotos, cantem i animen al public, correr amb en Xevi ens realment divertit i distret, al arribar a la plaça de la Concordia ens trobem en Manel i En Xicu amb les seves encantadores senyores amb una bandera del club, animant (sou fantastics), un cop passat el tunel ens trobem a l'Elena (dona d'en Joan, el pares d'en Xevi, Esteve i Cianin la Nadeia i en Pau fill d'en Joan, ens donen anims, els saludem i endavant, ara comença la festa! QM 30.

La veritat i encara que sembli mentida a mesure que pasa la cursa cada cop et trobo millor, estem arribant al qm 30 i no me donat ni compte.

L'Andre, en Jordi i en Pere, ens agafen per darrera, el ritme quadrat, amb aixó l'Andrea es el rei, amb el garmin va indicant la velocitat i en Jordi i en Pere anar seguint les indicacions. Sense donar-nos comte, deixem en Xevi i en Joan, els proposo anar junts fins al final, en Jordi tremola te por que puji el ritme i els faci anar rapid. En Pere poc a poc es queda despenjant, en sentó culpable per haver apretat al principi de la cursa.

La cosa va sobre rodes jo vaig tirant controlant de no marxar dels dos companys, canto, animo al public ha animar, "allez, allez", demano als musics que toquim, poc a poc van pasant els quilometres, estem en zona de silenci, els corredors del voltant bufen i jo de tant en tant per animar canto i crido, estic com una cabra. Queda poc estem en ple Bois de Bolonga i aixó s'acaba, un cop mes en giro per correr d'esquenes i la cara de l'Andrea es tot un poema, estem al qm 40 i se li acaba la gasolina, en Jordi va molt millor, pero tal com hem quedat, arribarem junts. Al costat de l'Andrea donant anims, pasem el 41, Andrea que ho aconsegueixes ho tents a tocar va, va. sortim del bosc i els hi dic que a la recta d'arribada ens agafem de les mans i aixecarem les mans per cel.lebrar l'exit.

Qm 42.195, Jo s'acabat, estic be, tinc ganes de correr mes, la veritat es que no he sigut conscient d'haver corregut una marató. Ha estat una sensació diferent a la resta de maratons. Estic molt content de haver estat al costat de l'Andrea i en Jordi a l'arribada, son un parrells de tius collonuts.

Un cop amb la medalla al coll ens trobem a la Carme, la Tamen, la Silvia, la Julia la Claudia i la Polette que ens criden l 'Andrea esta que se surt esta feliç, ha fet marca. Al cap d'una estona arriba l'Eva, emocionada tambè ha fet marca aixó es de cine i en Carri apareix al cap d'una estona, la seva primera marato feta sense cap problema, es d'una raza especial entrenant de diumenge en diuemenge en dos mesos ha acabat una marato i per sota de 4 hores.

Vull felicitar a tots els que heu acabat aquesta magnifica marató, en especial als debutants en la distancia, i als que heu aconseguit la vostra marca personal. La meva marca personal ha estat Gaudir de correr i correr per gaudir.

Desitjant poder compartir una nova experiencia, fins la propera, que per mi espero que sigui l'Escala, la meva dezena marató i si no pot ser cap problema. Hi ha ofertes per tot arreu.

Salut, alegria, i bon rotllo.

Una abraçada

Jacky

MITJA MARATO DE BARCELONA 10/2/08

2008-02-13T18:45:00.002+02:00

Diumenge com qui nol vol, a 3/4 de 7 del matí l'Eva, en Carry l'Emili i la Monica juntament amb l'Andrea, i la resta de familia i amics vinguts de Roma, varem anar cap a Barcelona per corre per primer cop aquesta mitja marato. La veritat es que feia una mica de mandre un diumenge aixecar-se tant d'hora.

Arribada a Barcelona al parking a sota l'arc del Trionf, escalfar dins el parking i a corre.

Vaig poder saludar a molts coneguts, l'Anna Junque de St. Vicenç, en Jordi i tota una resta de penya de corredors.cat.

Sortida al passeig picaso, i torne per la ciutat, via laietana, ramblas, paral.lel, p. d'espanya, gran via, p. de tetuan, de nou arc del trionf (10qm) i cap al zona del forum, per acabar de nou a l'arc del triomf, vaja arribada triunfal....ja! ja!

Durant el recorregut a la gran via la Cris, companya de l'Arcadi en va fer un crit i la foto que podeu veure al començament de la plana, gracis cris per la foto. Mes endavant sento els anims de l'Eva que amb els seus patins amunt i avall animant als corredors, ets un crack i tambè vull agrair-te al foto.

Arribada amb un temps de 1.23.53, aquets cop si, he sortit a la classificació general, a l'arribada de nou la Cris fen fotos i animant, vaig a saludar-le, arriba l'Arcadi va rapid a d'anar a treballar i mes tard van arribant tots els companys de girona, l'Andre, l'Eva, l'Emili, en Carry i la Monica.

Una matinal fantastica un mitja per recomenar un temps ideal per corre i per acabar un bon conill a la rabiosa a can xifra.

MITJA DE GRANOLLERS 2008

2008-02-04T23:21:00.000+02:00

Un any mes, com es habitual des de l'any 2004 que no falto a la mitja de Granollers, va ser la primera mitja que vaig correr i tambè on tinc el meu millor temps, 1.19.24.

Ahir vaig compartir estones amb molts companys del club -atletisme girona- i tambè companys de corredors.cat.

La veritat es que es sensacional correr amb tants amics i coneguts.

Si haig de ser sincer, diumenge vaig aixecar-me al voltant de les sis del mati, no les tenia totes amb mi, el peu es feia sentir, l'esquena es va afegir a la festa i no tenia gens de ganes de anar a fer la mitja. Sort que la Tamen i la Silvia aquets cop varem venir, no podia fallar. Haig de começar i acabar.

L'arribada a Granollers i veure l'ambient es sensacional, la veritat es que la mitja de les mitjes per l'ambient. A les 10.30 a correr, vull sortir tranquil a un ritme suau, i es dificíl mantenir un bon ritme. Fins el qm. 4 o 5 no puc agafar un ritme comode i reservant forces per la tornada, arribo a la Garriga i el control de temps marca 44'45'', penso, tranquil jacky avui toca fer 1.30, la tornada sembla que tinc ganes d'acabar i els darrers qms, amb el turbo, finalment faig 1.24.36 del meu crono, perque a la clasifiació oficial el dorsal 1401 no surt, es la primera cursa fantasma que he corregut.

Ara descansar que diumenge si Deu vol, a Barcelona a fer una altre mitja, aquesta sera nova per a mi.

felicitar a tots els amics, amigues i companys, companyes, que heu participat,

GAUDIR DEL CORRE I CORRE PER GAUDIR

Jacky

Viatge a Lanzarote

2008-01-19T18:23:00.001+02:00

Per començar be l'any i agafar forces, el reis de l'orient, amb la seva generositat, ens han regalat un estada a l'illa de Lanzarote.

Ha estat un viatge interessant, una illa on encara pots trobar petits pobles i la falera turística i de la construccio, tot i ser-hi, esta mes controlada que a les nostres contrades.

Hem visitat el parc de Timanfaya, una zona volcanica espectacular, on per moments sembla que et trobes a la lluna.

La cova de "los verdes", molt diferent a les coves que fins ara haviem visitat a Mallorca i a Granada, te una distancia de 7 qms, dels quals es visiten uns 2. La cova te un secret que no es pot dir, els qui heu estat sabeu de que va.

Los Jameos del Agua on hi ha uns crans albins, que la veritat son tant petits, que sort que ni han en quantitats.

La Fundacio Cesar Manrique es un lloc que no podeu deixar de visitar, es l'escultor de l'illa, per tota arreu hi ha escultures seves.

En resum un bon viatge, gaudim del paissatge, el vi de malvasia, i un clima que tot i no veure gaire el sol durant el primers dies, per trobar-nos al mes de gener, es de cine poder anar en manigues de camisa.

BON ANY 2008

2008-01-01T17:56:00.000+02:00

Avui per començar l'any 2008 de manera diferent a la resta d'anys, juntament amb en Marc, hem anat a l'Estartit a fer-nos un bon bany al mar, despres, copa de cava i cap a casa.

Que els bons desitjos per aquets dos mil vuit, es compleixin per tothom. Salut, bon rotllo i bon humor.

Behobia - Donostia novembre 2007

2007-12-30T23:20:00.000+02:00

Si no hi havia prou amb una marato, al cap de quinze dies, cap a Donostia-S. Sebastia, a corre una cursa clàssica del calendaria vasc.

Varem marxar en cotxe amb la montse i l'emili, amb altres cotxes venien en Carry i l'Eva amb la Claudia i la Paula, i L'Andrea i la Mamen amb la Julia.

Eran un bon grup de gironins la major part instal.lats a l' Hostal Bahia.

Dissabte al mati, l'Andrea, en Carry, en Xevi i jo, van anar a rodar, un cop finalitzada la volta en Xevi es va tirar a l'aigua i dic tirar perque no pots banyar-te amb la temperatura que te l'aigua, la resta van posar el peus a l'aigua per comprovar la temperatura.

Després de la marato de NY, aquesta es la millor cursa amb animació que fins a la data he corregut, un ambient fantastic.

Va se un cap de setmana molt agradable amb bona companyia y un molt bon temps.

Si no arriba a ser per el public potser no hagues acabat la cursa.

Cursa al mateix temps reinvicativa de dos nacions sense estat o dos estats sense nació, la veritat es que conyes a part, tant vascos com catalans tenim bon rotllo.

MARATO DE VENECIA 29/10/2007

2007-12-30T22:40:00.000+02:00

Després d'un estiu, lesionat amb una fascitis plantar, una paraula mal sonant, amb alguna sortida amb bicicleta a l'Escala, Gavarres, i St. Grau, finalment va arribar el dia de marxa cap a Venecia.

Portava tres setmanes d'entrenament i de cop la darrera setmana, tornant de Cassà, vaig sentir una estravada a la ingle, que va fer que la tornada de Quart a Girona fos poc a poc i amb llagrimes als ulls, semblava que la malaida marató de Venecia no podria ser.

A correr cuita, cap a el fisió, en Fede i l'Eduard, varem fer un primer diagnostic, trencament de soas. A mi no en sonava de res, els vaig dir que el proper diumenge volia fer la marato de Venecia, es van mirar tots dos, ho tenia dificil, no imposible. Mans, ultrasons i manipulacions de cadera i esquena, varen fer que el dolor millores. La desició la prendre dissabte a Venecia, al mati a roda una mica, hi si tot va be, endavant.

El viatge ha Venecia, amb raynair, dins l'horari previts

Hi aqui va la meva cronica de la marato.

Venècia -Octubre 2007

El dissabte era el dia que tenia que fer la prova definitiva, per decidir si sortia o no a fer la marató, feia 10 dies que estava parat, anant al fisió cada dia. Sortim a les 8 del mati de la S. Marco l’ ironxevi, en xavi, un gironi, que varem coincidir a l’avió i un servidor. Rodem uns 30 minuts i jo al cap de 15’ torno a sentir el soaz apretan i el dolor al nervi siatic, faig un canvi de ritme i sembla que si vaig mes ràpid el dolor desapareix. De tornada a l’hotel decideixo trucar en felip, li dic que no sortiré a fer la marató que encara tinc molèsties i que no vull trencar-me, m’explica quin pla te i quedem que ja el buscaré demà. Les hores de dissabte van passant i en pregunto que he vingut a fer a Venècia? Jo si he vingut a fer la marató, dons a fer-la, si no puc arribar no passa res, però val la pena intentar-ho, el que no vull es entrar tal com havia comentat en el furo a mitja marató i arribar a Venècia, no seria mereixedor de la medalla i tampoc en sentiria be.
Diumenge, em llevo molt tranquil, sortim de l’hotel cap a la plaça de Roma i a buscar el bus.
Al arriba a la sortida a fer un cafè, i de cop veig tot el grup de correcats, abraçades i presentacions, gracies Korfbaler, per haver portat les samarretes fins a Venècia.
Apa després del cafè a la sortida, poc a poc sense preses, ens posem al calaix groc amb l’ ironxevi, ell porta la maquina de filmar i li comento que a la sortida ens posarem al costat de la carretera per deixar passar a la resta de corredors.
Tret de sortida, vinga nois a Venècia hem d’arribar, veiem passar en Curat, en danistal i en Joan3, al cap d’una estona veiem en Jorfer, en Sergi i en ManoloM i nosaltres a la nostre bola, filmant i animant al públic, es una festa.
Be ja portem un quants qms, aprox. 5 no ser quins temps porto ni tinc cap interès en saber i sembla que el soaz en vol saluda, ens posem a l’alçada d’en Sergi i en ManoloM, l’ ironxevi, aprofitar per filmar i al voltant del qms, 8 veiem que sembla que avui no serà el meu dia, decideixo agafar velocitat de creuer i que passi el que Deu vulgui.
Gaudeixo del paisatge, del molt bon ambient dels poblets, aplaudeixo al públic i als musics, en senyal d’agraïment. Quin ambient, dono gracies a Deu per poder estar on estic i li demano que m’ajudi per arribar a Venècia.
Al cap d’una estona atrapo en Jorfer el saludo i segueixo al meu ritme, el qms cauen, vull al menys intentar fer la mitja marató, i al voltant de 1h 35’ passo per la mitja, ara haig d’arribar al qm 23 que m’han dit que hi ha servei de bus fins a Venècia.
Desprès de passar el tall de les naus industrials al arribar crec que era Mestre en trobo un grup d’animadores correcats, (noies quina marxa, no sabeu l’alè que en vareu donar), quim moment tant emocionant, i de cop a la meva dreta, el felip, en posa al meu costat uns metres, em demana com estic, i en ànims a continuar, en desitja sort.
Al sortir del túnel torno a troba un altre cop un grup d’animadores, em pregunto com ho fan, per estar a tota reu.
Arriba l’hora de la veritat, sempre en preparo mentalment per superar l’entrada a la zona mes delicada de la marató el qm 30.
En el qm. 28/29 trobo el Debu, veig que el Calvino ha tirat endavant li dic si vol ajuntar-se al tren, i diu que segueixi. Em sap creu veure’l sense forcés amb l’il.lusió que havia preparat la marató.
S’acosta el qm 30 i veig en calvino l’atrapo el saludo i ens posem junts, de cop sento el garmin que pita, li suggereixo que el tanqui, i que corri per sensacions ara el mes important es acabar la marató.
Entrem al pont de la Llibertat, vaig tocat però el cap dona ordres a tot el cos que pot seguir i em d’arribar. A la meitat del pont un altre cop animadores correcats, aquets cop puc reconèixer a la Txell (fotografa) m’aturo una mica per fer un saludo i segueixo, en calvino m’ha tret uns metres, cap problema, jo seguir al meu ritme.
Arribada a la p de roma, desviament al port, quina mala sorpresa en trobo el curat, clavat, els bessons un altre vegada, quina mala llet, li dic si vol enganxar-se i no pot tirar. Osti! Quina mala sort.
Be haig de seguir, no estic per fer gaires floritures, torna a passar al davant d’en calvino, tant sols quedar contar el ponts que quedant, 14,13,12..........4, 3, 2 , 1 això ja esta, els llums humits sota les ulleres de sol, i en calvino per darrera fa un esprint, i en passa al davant, soc feliç molt feliç.

Arribada amb abraçades, quines bones sensacions, felicito a tothom, en calvino, hem dona les gracies, li dic que no cal que jo he fet res especial, ell també m’ajuda’t a poder acabar.
Al cap d’una estona anem al punt de trobada, un ambient sensacional, gracies a tots i totes. I desitjo que aquets bon rotllo, i aquets esperit el podem transmetre, per aconseguir un mon millor.

Això sembla una declaració de principis, perdoneu, però per a mi la marató com algú va dir un dia una carreta mística.

El mes important es córrer i arribar,
Gaudir del corre i corre per gaudir

Una forta abraçada

Jacky

AQUATLÓ

2007-06-18T18:02:00.001+03:00

Diumenge , vaig participar al primer aquatló de Girona, una prova que tenia l'encant de solidarisar-se amb persones afectades per la sindrome de Rett. Si haig de ser sincer, desconexia la malaltia.

Com la prova era curta i rápida, no feta per les meves condicions atletiques, nada 150 m., feia anys que no nedava mes de dos piscines seguides, i una cursa de 1.400 m. curta . A 3/4 de vuit juntament amb l'Eva i l'Andrea varem anar fins a Llambilles a fer una tiradeta tot xinuxano.

L' aquatló, va ser en familia, amb un ambient magnific, sénse guanyadors ni vençuts, el mes important solidaritzar-nos amb aquestes nenes.

Una matinal fantastica, que desitjo repetir l'any vinent, vull aprofitar per felicitar publicament a l'Atletisme Girona, club del que soc soci per l'iniciativa i a tots els que varem participar com a corredors i voluntaris.

Fins aviat

Puigmal

2007-06-14T23:07:00.000+03:00

Cal pujar al Puigmal, el pic mes alt de la provincia de Girona, la vista, la pujada i la tranquilitat son tres sensacions, que pots recordar durant temps.

Anims.

2007-06-01T19:29:00.000+03:00

Be, finalment he decidit crear-me un blog. La veritat es que tenia ganes de disposar d'un raco dins l'espai cibernetit.

Com podreu anar comprovant el primer que haure de fer ens millora l'ortografia catalana, espero la vostre col.laboració.

Recors a tots