dimarts, 8 de desembre del 2009

MITJA MARTO DE MATARO

Diumenge a les vuit del mati, amb l'Angel cap a Mataro,aquets cop de tot el grup que sortim, ens varem quedar sols, i els que a darrera hora van voler apuntar-se els va ser imposible, aquesta mitja te molta requesta.

Arriba a Mataro amb temps per recollir el pitrall i saludar amics i coneguts, un ambient fantastic.

fem una estona d'escalfament amb els companys del club i apa, a la sortida.

com ja es habitual en mi, non tinc cap previsió de temps vull sortir i correr per sensacions. La temperatura es agradable i si surt el sol, crec que pasarem calor.

Sortida amb l'Anna, en Xevi, i en Llorenç, a 3.50, jo!, darrerament i en contra de la meta teoria de sortir suau, sembla que estic agafant el costum de sortir un pel ràpid. l'inici de la cursa es de baixada, facilitant agafar una velocitat de creuer, de 3.50 - 3.45.

Poc a poc en vaig marxant i em quedo sol, arribo a la zona baixa, davant de mar i ara toca amunt i avall del passeig i nacional direcciò Girona, i de tornada de nou a Mataró, el km 12.
Vaig a un bon ritme i anem un grup de corredors, tots a roda (com fa vent el mal cuats, que tiri l'avi), els hi comento si volem fer alguna marca, jo no vaig a fer res, en concret, correr per sensacions i de moment son bones i el ritme, ens bastant constant.
Poc a poc en vaig apropant al grup que formen en Joan Valsera, en Quim Cots i en Joaquim Juarez, en Joan els fa de llebre, es una passada lo sobrat que va en Joan, en Quim sembla que es va quedant i li dic a en Joan que en quedare amb ell, que segueixi amb el Joaquim. La veritat es que en Quim no pot i mica en mica el vaig deixant, al voltant del km 16 agafo en Joan i en Joaquim de nou, els saludo i segueixo, ha agafat un bon ritme. Del grupet que de la foto, no en queda cap els he anat deixant, de llunuy veig en Pablo Torres, i poc a poc en vaig acostant a ell, em dic que un cop estigui al sue costat descansare i la pujada la podem fer junts.
Km 19 ara comença la part final unes rampes que has de posar tota la concentració per poder tirar endavant, atrapo en Pablo i al inici de la primer rampa, s'atura, l'animo i no pot en diu que tiri que no pot seguir.
Dons no queda res mes que concentració i a pujar. Veig que al davant meu hi ha la segona noia i vinga a per ella, crec que estic fent quelcom que no toca, pujar molt rápit, peró queda un km. Vaig al seu costat per si vol agafar l'estela i ajudar-la a pujar, no pot el ritme meu es alt. S'escolten el altaveus de l'arribada ja hi soc, vinga l'ultima rampa, no puc mes, he apretat massa a la pujada...
Per poc no baixo de 1.21, en recupero, tot esperant el companys del club ens saludem i a recollir el fabulos lot de productes de neteja.
Una mitja mes, una bona matinal amb un temperatura de primavera. Ara diumenge la marató de TV3 a ritme de 5.
Records a totes i tots i fins aviat.
JACKY