BON NADAL

*
**
****
M’agradaria
gaudir, aquests dies,
un arbre de Nadal
molt especial
i penjar-hi en lloc de regals,
els noms
del tots els meus amics. Els de prop
i els de mes lluny. Els de sempre i els que
tinc ara.
Els que veig cada dia, el que trobo molt de
tant en tant.
Aquells que sempre recordo i els que sovint oblido.
Els constants i els inconstants. Els de les hores
alegres i els de les hores dificils. Els que sense voler vaig
ferir, i els que sense voler en van ferir. Aquells a qui conec
profundament, i aquells a qui només conec per la seva
aparença.
Els que em deuan alguna cosa i aquells a qui dec molt. Els amics humils
i els amics important. Per aixó els anomeno a tots, a tots els amics que han
passat per la meva vida. Els que rebeu aquets missatge i els que no el rebran.
Un arbre d’arrels profundes, perqué els vostres noms no es puguin arrencar mai.
Un arbre que en florir l’any vinent, ens port il.lusió, salut, amor i pau.
Tant de bo que per Nadal, en puguem retrobar per a compartir els millors dessitjos
d’esperança
donant una mica
de felicitat a aquells
que ho han pedut tot.

MARATO PER LA MARATO

Com qui no vol i sense ser molt conscient, que anava a fer, ahir la desena marató. La veritat que una marató molt especial, la marató per la marató de TV3, una iniciativa que l'any passat va iniciar en Xevi i en Llorenç.

En principi la idea era anar a córrer i fer companyia als corredors que volien fer les 66 voltes al circuit, finalment perquè no, el motiu es suficient, jo que buscava una marató especial per fer la desena, la vaig trobar.

Si haig de ser sincer, va ser distreta, divertida i les voltes una vegada parles amb un i altre, vas fent sense adonar-te.

Gracies a tothom que ha donat suport a aquesta iniciativa i esperant poder repetir un altre any.

Records i fins aviat.

Jacky

Roda de Ter i Mataro

Jo, hi des de Sabadell a principis de setembre, tenia el blog totalment abandonat, per fer un petit resum, començarem per la darrera cursa la mitja de mataró, una mitja amb un bon nombre de corredors, i per sort a darrera hora i gracies a una col.lega de corredors.cat, vaig aconseguir pitrall. Varem sortir amb en Salvador de Girona diumenge la mati, per trobar-nos tal com podeu veure amb tota una colla de corredors del club. Una festa. A l'arribada bossa plena de productes d'un pes respectable.

Un bon dia per correr sense fred ni sol el temps 1.22.55, bona marca, content i cap a casa a recuperar.

MITJA DE SABADELL

Com amb l'inici de curs, la primera mitja de la temporada, trobada amb quantitat d'amics i coneguts, tothom preparant les seves maratons, i jo que encara no ser que fare aquets any, de moment vaig decidir correr a Sabadell la primera mitja de la temporada per veure com estaba, després d'un estiu de força descans, tot al contrari dels darrers estius i sorpresa la meva el temps que he fet ha sigut el mateix que l'any 2006, aixó m'ha animat, tot i les molesties d'aquets peu que sembla que no vol deixar de fer el notes.

Despres de la cursa un bon dinar a casa d'en Ramon i la Marta i de tornada cap a Girona, un dia rodo.

Gracies a la Cris, puc tenir aquesta foto, gracies ets un sol.

Be ara a seguir entrenant i sortir a Girona, potser finalment m'animo a fer la marato de mediterrani o la marató per la marato de TV3 a Girona amb el Xevi i en Llorençs.

Fins aviat.

Estiu 2008

Ve desprès d'uns mesos inactiu, de nou per aquí, un estiu tranquíl a l'Escala amb bons amics, passejades amb barca i sortides per el montgri.
Ara de nou a Girona a preparar la tardor i l' hivern de moment diumenge cap a Sabadell a fer la primera mitja de la temporada, xinu-xano.

UN DIA AL KARTS

Dissabte passat varem canviar les zapatilles i la bicicleta per el motor, convidats per l'empresa, varem pasar el dia al karting de El Vendrell.
Es tracta d'un karting amb un pista de les mes grans d'Europa i la veritat que tot i la calor, va ser una experiencia divertida. La Silvia per primera vegada va conduir un kart, i si abans de pujar-hi, no ho tenia clar, al baixar volia tornar a repetir, li va encantar.
Al dia següent tots dos amb dolors d'esquena i morats al costat de les caderes del cops amb el seient.
Despres de fer una quantes voltes es va organitzar una paella i un cop tips cap a casa. Suposo que haviat haure de tornar a portar la Silvia als karts s'ho va pasar d'alló mes be, i jo tambè.
Fins la propera, que ara be S. Joan.

CAMINS CAP A L'ESCALA

Hem trigat un any, peró finalment de nou en bicicleta de Girona a l'Escala, amb el bon gust de boca de l'any passat, enguany en Jordi Roca, en Carri i en Josep Mª, si han currat d'alló mes be.


Feia setmanes que anaven fent trobades per perfilar el recorregut, el tema de l'esmorzar, el dinar de l'arribada......


Finalment la data día 31 de maig, les previsions del temps no eren gens favorables, tot i aixó a les 8 de mati a Fontajau una colla de 70 cicloturistes es troben per tal pedalar fins a l'Escala una 54 qms.


Felicitar als organitzadors per la seva dedicació, tot va anar sobre rodes i mai millor dit, i esperant poder repetir de nou aquesta tant agradable experiencia, que hem d'aconseguir que sigui un classic de la primavera gironina.


Si voleu llegir la crónica de la jornada en Josep Mª en el bloc de http://bttrus.blogspot.com/, gaudireu de la jornada amb una literatura digna un cronista oficial.


Salut, bon rotllo i qms


Fins aviat


Jacky

LA MITJA DE GIRONA 11.05.2008

Avui i per iniciativa d'en Xevi, he fet la primera mitja marato en bicicleta, ha estat una nova experiencia que personalment m'ha agradat.
Des de l'inici de la cursa he anat al costat de la primera Dona/noia i si els primers qms, l' Olga i l' Estrella anavem frec a frec, en el qm tres l'Estrella s'ha quedat sola fins el final de la cursa.
Abans de sortir, he anat saludant a molts coneguts, companys i amics de girona, l'ambient era sensacional i tot i les previsions de pluja, ens ha respectat fins en moment de l'entrega de premis.
La veritat es que durant la cursa, tenia ganes de posar-me unes sabatilles i sortir corrents em feieu enveja tots els corredors .
Felicitats a tots els que heu participat, tant a la mitja com a la popular i una especial felicitació per la Julià que per segon cop ha participat en una cursa, es una promesa de l'atletisme gironi.
Ara acabar de resposar i recuperar-se be de les lesions i buscar nous reptes........, arriba l'hora de treura fum dels pedals, sense anar a fer el pedal de foc, aixó va per l'Andrea.
Fins aviat,

MARATO D' EMPURIES

Foto que va fer la Silvia a l'arribada, ets un sol, aviat hauras de calçar-te unes zapatilles i acompanyar-me, un peto

Com qui no vol, tant sols a un mes de tornar de la marató de Paris, altre cop una marató, ara quina marató, la meva marató, es la primera de les nou que he corregut que he repetit i espero i dessitjo tornar a repetir.

Tot va començar el dia de tornada de Paris, a l'avió en Xevi comença a dir que s'apunta a fer la marató d' Empuries, no ho vaig pensar ni un moment, SI.

Esperant que el peu, les cames em respectint, el cap diu sí.

Les dues setmanes abans de la marató per molesties al peu, i arrosegant els dolors d'esquena, descans practicament absolut, tant sols vaig sortir diumenge abans a fer una tirada per la zona d'Albons amb l'Eva i en Carri, per animar en Carri a fer-la i dimecres a la tarde 45 minuts amb l'Emili i en Carri per l'Escala i dissabte fins Empuries de nou acompanyat d'en Carri i l'Eva. Jo, hi he dit descans absolut!

La ideia inicial era sortir i si al punt qm. 25 que es al darrera de les ruines el peu apretava deixar-ho.

El dissabte al migdia quedem amb en Jordi (curat) i la Laia per fer un toc, finalment acabem a casa menjant pasta, un dinar ben regat amb un bon rioja (gasolina per demà), en el cafè en Jordi en diu que vull fer i jo respond que m'agradaria acabar, ell vol sortir a 4.30 m/qm., mes tard anem a buscar els pitralls i ens trobem molta gent coneguda, del club i de corredors.cat, finalment conec a la Teresa, companya de feina de l' Andrea i el seu marit en Pau, que resulta que es el president de corredors.cat, quin honor. Un cop feta la conya pertinent cap a casa, descansar i beure molta aigua, demà fara calor.

A les sis del mati estic despert, puc veure la sortida del gran premi de 125 c.c. la veritat es que estic prou tranquil, sembla que el peu no apreta gaire, i l'esquena practicament no la sento, esmorzar a base de cereals, un bon cafè i després a caminar 45 minuts davant de mar per tal de preparar mentalment la marató.

A 1/4 de nou hem quedat per anar a la sortida l'Eva, en Carri i l' Andrea. arribem a la sortida, saludo als coneguts que vaig trobant, la Roser, en Joan, en Quim, en Jordi, en LLuis...... i em preparo per la sortida, un cop apunt de sortir m'adono que no me posat protecció solar.

Sortida amb en Xevi que vol fer 3.15 i apa que sigui el que Deu vulgui. De cop apareix al meu costat en Jesús, ens saludem, ell fara el treç i ens desitjem sort.

Els primers qms. vaig suau, al qm. tres he deixat en Xevi amb el seu grup i a la meva bola, tinc la preocupació de la protecció solar.

Al voltant del qm. 9 veig a l'Eva, porta un bon ritme li dic que si un cop acabi pot portar-me la protecció al qm 25, estic amoinat amb el sol que fa puc quedar ben rostit.

Mes endavant atrapo en Carri, va desfet, no l'havia vist mai tant toca, li torno a dir el tema de la protecció solar.

Al qm. 11 trobo en Markinho, ens saludem em demana per en Xevi, esta a un metres i segueixó al meu ritme, al arribar a l'alçada del carrefur en Quim i la seva dona animant, foto i salutació.

Arriba el moment de deixar la penya del terç i començar a correr mes sol. A la poca estona després de sortir de l'Escala, veig en Jordi Perpinya, l'atrapo el saludo i em diu que tiri que vaig amb una marxa mes que ell, de nou ens desitjem sort i endavant. A mesure que m'apropo a Albons es van creuant els primers corredors, els primer va com una moto tot, els animo. Al qm 23 l'Eva i l'Andrea m'estant esperant amb la famosa crema solar, aixó son amics. De llum sento l'Emili que demana una salutació i sense girar-me per no perdre el ritme aixeco la mà. El qm 25 ja es aqui, i sembla que puc tira una mica mes, dons endavant, a la rodonda d'Empuries altre cop en Quim amb mes proteció solar.

Vaig tirant amb mi mateix cap a St. Pere, fa calor i a cada avituallament aprofito per mullar-me el cap, es el moment de recordar a la familia, amics i demanar el millor per ells, el ritme es comode i si algu tinc clar es que vull acabar.

Be sembla que queda poc per gira, en el punt on es gira cap a Empuries a l'avituallament en Dani, en dona aigua i m'anima. Ara si, encara que sigui caminant haig d'arribar. Estic bè les cames estant fresques i el peu apreta, pero es pot aguantar, al qm 34 + o - atrapo en Curat i Hurtaga ens saludem i poc a poc el vaig deixan enrera, de nou en Quim amb la seva bicicleta animant i durant una estona va al meu costat, la veritat es d'agrair, de nou en vaig creuant amb els corredors, aquets cop, jo de tornada, qm 36 vinga anims, 37 tranquíl, 38 en Massa en diu que tinc a tocar en Llorenç, 39 veig en LLorenç de lluny, el 40 li faig un crit, vull arribar amb ell i tot el contrari sembla que ell no vol arribar amb mi, 41 aixó ja esta, estic al passeig d'Empuries de lluny se sent el public animant, de lluny veig tot un grup del club amb la bandera del club i carraques fent sorroll i animant es fantastic, estic emocinant, escrit aquestes ratlles i s'em posa la pell de gallina. Final feliç.

Vull agrair a tots el que meu donat suport i animar-vos a correr aquesta nostre marato, es una experiencia que val la pena.

Fins la propera, que encara no he decidit.

Jacky

Cursa d' ESPORTS PARRA

Be, altre cop, com no podia ser, crónica d'una nova jornada de curses, avui a Girona la meva estimada Girona. Una cursa amb molt ambient i cares conegudes. Una cursa oberta a tothom nems, joves, grands i mes grands, baja familiar.
La matinal va començar amb la cursa infantil, es fascinant veure la velocitat que agafent de sortida, jo vaig acompanyar a la Claudia, que va sortir com una bala i deprés d'un primers metres explocius, tocava agafar un ritme adient per poder respirar, l'anava animant i aconsellava que esperes als darrers metres per apretar. Claudia promets. La Paula i la Julia que va debutar en el mon de les curses també van participar, la Julia acompanya per l' Andrea.
Un cop finalitzada la primera cursa, ens tocava a els grans sortir a fer 10 qms per al voltant de la ciutat. L'Eva comenta que voldria baixar de 45', li dic que si vol la portare per tal de aconseguir-ho, diu OK i cap a la sortida, la Roser, que ha sentit la xerrada diu que també s'apunta, dons apa sentint el tret de sortida i a correr.
El primer quilometre, surt a 4.05 aproximadament els hi dit que anem molt ràpid i que hauriem de biaxar el ritme per poder apretar els dos darrers qms. Agafem un ritme de 4.20 a 4.15, les dues van tirant tot i que la Roser sembla que es queda. Es un plaer correr al costat de dues nois guapes. Finalment ens queda l'Eva, que vaig animant, marcant un bon ritme, de tant en quant es queixa, sense gaire insistencia, axió vol dir que va be, jo li controlo la respiració i noto que va apretada peró que pot aguantar, arribem al qm 8, en lleugera baixada li dic que apreti, soc conscient que pot millorar el temps i que ara arriba el moment de serra les dents i posar tota la llenya la foc, vinga Eva, aixó s'acaba queda poc, quedem a fer la darrera apretada al atrevessar el carrer de la creu. Entrem al carrer migdia, ara si que no pot mes, vinga Eva, al carrer de la creu canvi de ritme i ja veiem l'arribada Eva, que ho acosegueixes vinga l'ultim esforç, finalment creuem l'arribaba, temps 42.58. Aquesta noia es un crack.

Pujada a Sant Miquel

Feia dies, crec recordar que des de l'estiu que varem pujar en bicicleta, l'Eva, l'Angel, l'Emili i en Salvador, no havia tornat a pujar a peu al castell de Sant Miquel.
Avui dissabte i per descansar una mica de correr, amb en Tac, en pujat tot xixu xano. He deixat el cotxe a la vora de la font del ferro, portava el garmin per tal de poder baixar en el Google Earth, les imatges del paratge.
Inicio la pujada i el primer pensament es per en Joan Bitlloch, que aviu marxa a fer al cami de S. Jaume, durant tres setmanes, quina enveja. La pujada es molt agradable i vaig fer fotos per poder penjar a internet. La veritat es que anant a peu pots apreciar motls mes detalls que corrent o en bicicleta.
Amb la pluja d'ahir, la terra es humida i sents l'olor de terra, les fulles del arbres son netes i amb les primeres espurnes de sol, brillant fins enlluernar.
Ha fet una bona temperatura per pujar, el camí esta molt net, es veu que han netejat els marges.
A can Lluire al inici de la pujada es veu molt net i pots apreciar tota la casa, el cami del romani sembla mes ample i la pujada a can mistaire un autopista.
Pujant acompanyat per els cantans dels ocells i de llum, cada cop mes llum la remor del cotxes i camions de la variant, vaig fent cami.
Vos recomano aquesta passejada. Si podeu aviat al mati per sentir despertar la natura, es una experiencia relaxant i reconfortant.
Que poc val ser feliç i esta en pau.
Fins aviat

MARATO DE PARIS 6/04/2008

Un luxe, un divertiment, una nova experiencia, o potser una inconsciencia....
La veritat es que després de mesos d'entrenament amb dolors als peus, petites lesions i molts quilometres a les cames, va arribar el dia de sortir per Paris, la capital de la France a correr una nova marató.
Sortida el divendres 4 d'abril a les 14.30 de l'aeroport de Girona-Costa Brava, ens van trobar un bon grup de corredors i familiars del club. Salutacions, presentacions, petons i abarçades i apa! cap a l'avió.

Arribada a Paris dins de l'horari previts, i cadascu al seu hotel. Deixem les maletes per anar en metro cap a la fira de la marató, a recollir els pitralls. A la fira els ulls en van d'estand a estand mirant la gran quantitat de maratons que hi ha per fer, des de el Quebec, fins la de el Medoc, aquesta darrera en plan festiu total i que segons informació es pasa per 18 chateaux que ha france son caves i pots acabar la marató ben torrat.

Divendres al vespre i dissabte al mati, turiste per la ciutat, sense deixar de sortir a rodar durant 35 minuts l'Andrea, en Jordi i jo, per els voltants de l'Opera, plaça Vandon, Louvre, ect. A 2/4 de 2 dinar multitudinari a Pizza Tivoli 5 rue Lafayette, ens tornem a trobar la major part del grup, i un cop ompler el dipossit de hidrats, foto davant l'opera.

El dissabte me aixecat amb dolor a l'esquena, l'asiatica que feia dues setmanes estava donant senyals de vida, tornava a dir "soc aquí", el peu esquerra esta inflat i demà haig de fer una marató, la veritat es que el mal rotllo que tinc a dins no ho sap ningú. Finalment al vespre al hall de l'hotel un cop puntualitzem om quedem i que portarem al matí, en despedeixo del grup, marxo sol a l'habitació a preparar la roba per correr. No tinc cap ganes de fer la marató.

M'aixeco diumenge a les 6 i poc a poc sense fer sorroll en canvi-ho i encara m'estic plantejant fer o no fer la marató, es un sensació que mai havia experimentat. No he dormit be l'estomac el tinc pesat i el peu i l'esquena en donen el bon dia. Apa! pastilla anti-inflamatori i a correr. Ens troben per esmorzar en l'Eva, l'Andrea en Carri, i en Jordi, no tinc ganes de menjar i estic pensatiu i serios.

Agafem el metro cap a la place de l'Etoile, per fer la foto amb tot el grup i espero que al veure l'ambient m'animi. Avui no es el meu dia, que hi farem, sera una tirada llarga per preparar la marató de l'Escala si el sr. peu i la sra. asiatica ho permeten. Finalment decideixo sortir al calaix de 3.30 juntament de l'Eva, l'Angel, en Toni i en Pere Ferriol, un cop paso l'estora de sortida en dic: Jacky avui a disfrutar, i efectivament despres de correr 2 qms tots 5, en Pere vol anar a buscar en Jordi i l'Andrea, vol baixar de 3h30. Pere jo et porto fins ells, incrementem el ritme i cap a la busca i captura, la veritat es que l'espectacle val la pena, l'animació per els carrers, els monuments.....de moment tot va sobre el guió que me marcat al sortir. Al voltant del qm 18 ens trobem en Jordi i l'Andrea, en Pere es queda amb ells i jo faig un canvi de ritme els deixó. Agafo un bon ritme segons el garmin entre 4.15-4.10 qm/m. De cop sento un crit d'en Xevi, en giro i a la meva esquerra en Xevi que esta acompanyant en Joan a la seva primera marató, els saludo i tot xinuxano vaig en ells, en Joan sembla que va be, tot i no xerra gaire, nosaltres dos anem fent fotos, cantem i animen al public, correr amb en Xevi ens realment divertit i distret, al arribar a la plaça de la Concordia ens trobem en Manel i En Xicu amb les seves encantadores senyores amb una bandera del club, animant (sou fantastics), un cop passat el tunel ens trobem a l'Elena (dona d'en Joan, el pares d'en Xevi, Esteve i Cianin la Nadeia i en Pau fill d'en Joan, ens donen anims, els saludem i endavant, ara comença la festa! QM 30.

La veritat i encara que sembli mentida a mesure que pasa la cursa cada cop et trobo millor, estem arribant al qm 30 i no me donat ni compte.

L'Andre, en Jordi i en Pere, ens agafen per darrera, el ritme quadrat, amb aixó l'Andrea es el rei, amb el garmin va indicant la velocitat i en Jordi i en Pere anar seguint les indicacions. Sense donar-nos comte, deixem en Xevi i en Joan, els proposo anar junts fins al final, en Jordi tremola te por que puji el ritme i els faci anar rapid. En Pere poc a poc es queda despenjant, en sentó culpable per haver apretat al principi de la cursa.

La cosa va sobre rodes jo vaig tirant controlant de no marxar dels dos companys, canto, animo al public ha animar, "allez, allez", demano als musics que toquim, poc a poc van pasant els quilometres, estem en zona de silenci, els corredors del voltant bufen i jo de tant en tant per animar canto i crido, estic com una cabra. Queda poc estem en ple Bois de Bolonga i aixó s'acaba, un cop mes en giro per correr d'esquenes i la cara de l'Andrea es tot un poema, estem al qm 40 i se li acaba la gasolina, en Jordi va molt millor, pero tal com hem quedat, arribarem junts. Al costat de l'Andrea donant anims, pasem el 41, Andrea que ho aconsegueixes ho tents a tocar va, va. sortim del bosc i els hi dic que a la recta d'arribada ens agafem de les mans i aixecarem les mans per cel.lebrar l'exit.

Qm 42.195, Jo s'acabat, estic be, tinc ganes de correr mes, la veritat es que no he sigut conscient d'haver corregut una marató. Ha estat una sensació diferent a la resta de maratons. Estic molt content de haver estat al costat de l'Andrea i en Jordi a l'arribada, son un parrells de tius collonuts.

Un cop amb la medalla al coll ens trobem a la Carme, la Tamen, la Silvia, la Julia la Claudia i la Polette que ens criden l 'Andrea esta que se surt esta feliç, ha fet marca. Al cap d'una estona arriba l'Eva, emocionada tambè ha fet marca aixó es de cine i en Carri apareix al cap d'una estona, la seva primera marato feta sense cap problema, es d'una raza especial entrenant de diumenge en diuemenge en dos mesos ha acabat una marato i per sota de 4 hores.

Vull felicitar a tots els que heu acabat aquesta magnifica marató, en especial als debutants en la distancia, i als que heu aconseguit la vostra marca personal. La meva marca personal ha estat Gaudir de correr i correr per gaudir.

Desitjant poder compartir una nova experiencia, fins la propera, que per mi espero que sigui l'Escala, la meva dezena marató i si no pot ser cap problema. Hi ha ofertes per tot arreu.

Salut, alegria, i bon rotllo.

Una abraçada

Jacky

MITJA MARATO DE BARCELONA 10/2/08

Diumenge com qui nol vol, a 3/4 de 7 del matí l'Eva, en Carry l'Emili i la Monica juntament amb l'Andrea, i la resta de familia i amics vinguts de Roma, varem anar cap a Barcelona per corre per primer cop aquesta mitja marato. La veritat es que feia una mica de mandre un diumenge aixecar-se tant d'hora.

Arribada a Barcelona al parking a sota l'arc del Trionf, escalfar dins el parking i a corre.

Vaig poder saludar a molts coneguts, l'Anna Junque de St. Vicenç, en Jordi i tota una resta de penya de corredors.cat.

Sortida al passeig picaso, i torne per la ciutat, via laietana, ramblas, paral.lel, p. d'espanya, gran via, p. de tetuan, de nou arc del trionf (10qm) i cap al zona del forum, per acabar de nou a l'arc del triomf, vaja arribada triunfal....ja! ja!

Durant el recorregut a la gran via la Cris, companya de l'Arcadi en va fer un crit i la foto que podeu veure al començament de la plana, gracis cris per la foto. Mes endavant sento els anims de l'Eva que amb els seus patins amunt i avall animant als corredors, ets un crack i tambè vull agrair-te al foto.

Arribada amb un temps de 1.23.53, aquets cop si, he sortit a la classificació general, a l'arribada de nou la Cris fen fotos i animant, vaig a saludar-le, arriba l'Arcadi va rapid a d'anar a treballar i mes tard van arribant tots els companys de girona, l'Andre, l'Eva, l'Emili, en Carry i la Monica.

Una matinal fantastica un mitja per recomenar un temps ideal per corre i per acabar un bon conill a la rabiosa a can xifra.

MITJA DE GRANOLLERS 2008

Un any mes, com es habitual des de l'any 2004 que no falto a la mitja de Granollers, va ser la primera mitja que vaig correr i tambè on tinc el meu millor temps, 1.19.24.

Ahir vaig compartir estones amb molts companys del club -atletisme girona- i tambè companys de corredors.cat.

La veritat es que es sensacional correr amb tants amics i coneguts.

Si haig de ser sincer, diumenge vaig aixecar-me al voltant de les sis del mati, no les tenia totes amb mi, el peu es feia sentir, l'esquena es va afegir a la festa i no tenia gens de ganes de anar a fer la mitja. Sort que la Tamen i la Silvia aquets cop varem venir, no podia fallar. Haig de começar i acabar.

L'arribada a Granollers i veure l'ambient es sensacional, la veritat es que la mitja de les mitjes per l'ambient. A les 10.30 a correr, vull sortir tranquil a un ritme suau, i es dificíl mantenir un bon ritme. Fins el qm. 4 o 5 no puc agafar un ritme comode i reservant forces per la tornada, arribo a la Garriga i el control de temps marca 44'45'', penso, tranquil jacky avui toca fer 1.30, la tornada sembla que tinc ganes d'acabar i els darrers qms, amb el turbo, finalment faig 1.24.36 del meu crono, perque a la clasifiació oficial el dorsal 1401 no surt, es la primera cursa fantasma que he corregut.

Ara descansar que diumenge si Deu vol, a Barcelona a fer una altre mitja, aquesta sera nova per a mi.

felicitar a tots els amics, amigues i companys, companyes, que heu participat,

GAUDIR DEL CORRE I CORRE PER GAUDIR

Jacky

Viatge a Lanzarote

Per començar be l'any i agafar forces, el reis de l'orient, amb la seva generositat, ens han regalat un estada a l'illa de Lanzarote.

Ha estat un viatge interessant, una illa on encara pots trobar petits pobles i la falera turística i de la construccio, tot i ser-hi, esta mes controlada que a les nostres contrades.

Hem visitat el parc de Timanfaya, una zona volcanica espectacular, on per moments sembla que et trobes a la lluna.

La cova de "los verdes", molt diferent a les coves que fins ara haviem visitat a Mallorca i a Granada, te una distancia de 7 qms, dels quals es visiten uns 2. La cova te un secret que no es pot dir, els qui heu estat sabeu de que va.

Los Jameos del Agua on hi ha uns crans albins, que la veritat son tant petits, que sort que ni han en quantitats.

La Fundacio Cesar Manrique es un lloc que no podeu deixar de visitar, es l'escultor de l'illa, per tota arreu hi ha escultures seves.

En resum un bon viatge, gaudim del paissatge, el vi de malvasia, i un clima que tot i no veure gaire el sol durant el primers dies, per trobar-nos al mes de gener, es de cine poder anar en manigues de camisa.

BON ANY 2008

Avui per començar l'any 2008 de manera diferent a la resta d'anys, juntament amb en Marc, hem anat a l'Estartit a fer-nos un bon bany al mar, despres, copa de cava i cap a casa.

Que els bons desitjos per aquets dos mil vuit, es compleixin per tothom. Salut, bon rotllo i bon humor.

Behobia - Donostia novembre 2007

Si no hi havia prou amb una marato, al cap de quinze dies, cap a Donostia-S. Sebastia, a corre una cursa clàssica del calendaria vasc.

Varem marxar en cotxe amb la montse i l'emili, amb altres cotxes venien en Carry i l'Eva amb la Claudia i la Paula, i L'Andrea i la Mamen amb la Julia.

Eran un bon grup de gironins la major part instal.lats a l' Hostal Bahia.

Dissabte al mati, l'Andrea, en Carry, en Xevi i jo, van anar a rodar, un cop finalitzada la volta en Xevi es va tirar a l'aigua i dic tirar perque no pots banyar-te amb la temperatura que te l'aigua, la resta van posar el peus a l'aigua per comprovar la temperatura.

Després de la marato de NY, aquesta es la millor cursa amb animació que fins a la data he corregut, un ambient fantastic.

Va se un cap de setmana molt agradable amb bona companyia y un molt bon temps.

Si no arriba a ser per el public potser no hagues acabat la cursa.

Cursa al mateix temps reinvicativa de dos nacions sense estat o dos estats sense nació, la veritat es que conyes a part, tant vascos com catalans tenim bon rotllo.

MARATO DE VENECIA 29/10/2007

Després d'un estiu, lesionat amb una fascitis plantar, una paraula mal sonant, amb alguna sortida amb bicicleta a l'Escala, Gavarres, i St. Grau, finalment va arribar el dia de marxa cap a Venecia.

Portava tres setmanes d'entrenament i de cop la darrera setmana, tornant de Cassà, vaig sentir una estravada a la ingle, que va fer que la tornada de Quart a Girona fos poc a poc i amb llagrimes als ulls, semblava que la malaida marató de Venecia no podria ser.

A correr cuita, cap a el fisió, en Fede i l'Eduard, varem fer un primer diagnostic, trencament de soas. A mi no en sonava de res, els vaig dir que el proper diumenge volia fer la marato de Venecia, es van mirar tots dos, ho tenia dificil, no imposible. Mans, ultrasons i manipulacions de cadera i esquena, varen fer que el dolor millores. La desició la prendre dissabte a Venecia, al mati a roda una mica, hi si tot va be, endavant.

El viatge ha Venecia, amb raynair, dins l'horari previts

Hi aqui va la meva cronica de la marato.

Venècia -Octubre 2007

El dissabte era el dia que tenia que fer la prova definitiva, per decidir si sortia o no a fer la marató, feia 10 dies que estava parat, anant al fisió cada dia. Sortim a les 8 del mati de la S. Marco l’ ironxevi, en xavi, un gironi, que varem coincidir a l’avió i un servidor. Rodem uns 30 minuts i jo al cap de 15’ torno a sentir el soaz apretan i el dolor al nervi siatic, faig un canvi de ritme i sembla que si vaig mes ràpid el dolor desapareix. De tornada a l’hotel decideixo trucar en felip, li dic que no sortiré a fer la marató que encara tinc molèsties i que no vull trencar-me, m’explica quin pla te i quedem que ja el buscaré demà. Les hores de dissabte van passant i en pregunto que he vingut a fer a Venècia? Jo si he vingut a fer la marató, dons a fer-la, si no puc arribar no passa res, però val la pena intentar-ho, el que no vull es entrar tal com havia comentat en el furo a mitja marató i arribar a Venècia, no seria mereixedor de la medalla i tampoc en sentiria be.
Diumenge, em llevo molt tranquil, sortim de l’hotel cap a la plaça de Roma i a buscar el bus.
Al arriba a la sortida a fer un cafè, i de cop veig tot el grup de correcats, abraçades i presentacions, gracies Korfbaler, per haver portat les samarretes fins a Venècia.
Apa després del cafè a la sortida, poc a poc sense preses, ens posem al calaix groc amb l’ ironxevi, ell porta la maquina de filmar i li comento que a la sortida ens posarem al costat de la carretera per deixar passar a la resta de corredors.
Tret de sortida, vinga nois a Venècia hem d’arribar, veiem passar en Curat, en danistal i en Joan3, al cap d’una estona veiem en Jorfer, en Sergi i en ManoloM i nosaltres a la nostre bola, filmant i animant al públic, es una festa.
Be ja portem un quants qms, aprox. 5 no ser quins temps porto ni tinc cap interès en saber i sembla que el soaz en vol saluda, ens posem a l’alçada d’en Sergi i en ManoloM, l’ ironxevi, aprofitar per filmar i al voltant del qms, 8 veiem que sembla que avui no serà el meu dia, decideixo agafar velocitat de creuer i que passi el que Deu vulgui.
Gaudeixo del paisatge, del molt bon ambient dels poblets, aplaudeixo al públic i als musics, en senyal d’agraïment. Quin ambient, dono gracies a Deu per poder estar on estic i li demano que m’ajudi per arribar a Venècia.
Al cap d’una estona atrapo en Jorfer el saludo i segueixo al meu ritme, el qms cauen, vull al menys intentar fer la mitja marató, i al voltant de 1h 35’ passo per la mitja, ara haig d’arribar al qm 23 que m’han dit que hi ha servei de bus fins a Venècia.
Desprès de passar el tall de les naus industrials al arribar crec que era Mestre en trobo un grup d’animadores correcats, (noies quina marxa, no sabeu l’alè que en vareu donar), quim moment tant emocionant, i de cop a la meva dreta, el felip, en posa al meu costat uns metres, em demana com estic, i en ànims a continuar, en desitja sort.
Al sortir del túnel torno a troba un altre cop un grup d’animadores, em pregunto com ho fan, per estar a tota reu.
Arriba l’hora de la veritat, sempre en preparo mentalment per superar l’entrada a la zona mes delicada de la marató el qm 30.
En el qm. 28/29 trobo el Debu, veig que el Calvino ha tirat endavant li dic si vol ajuntar-se al tren, i diu que segueixi. Em sap creu veure’l sense forcés amb l’il.lusió que havia preparat la marató.
S’acosta el qm 30 i veig en calvino l’atrapo el saludo i ens posem junts, de cop sento el garmin que pita, li suggereixo que el tanqui, i que corri per sensacions ara el mes important es acabar la marató.
Entrem al pont de la Llibertat, vaig tocat però el cap dona ordres a tot el cos que pot seguir i em d’arribar. A la meitat del pont un altre cop animadores correcats, aquets cop puc reconèixer a la Txell (fotografa) m’aturo una mica per fer un saludo i segueixo, en calvino m’ha tret uns metres, cap problema, jo seguir al meu ritme.
Arribada a la p de roma, desviament al port, quina mala sorpresa en trobo el curat, clavat, els bessons un altre vegada, quina mala llet, li dic si vol enganxar-se i no pot tirar. Osti! Quina mala sort.
Be haig de seguir, no estic per fer gaires floritures, torna a passar al davant d’en calvino, tant sols quedar contar el ponts que quedant, 14,13,12..........4, 3, 2 , 1 això ja esta, els llums humits sota les ulleres de sol, i en calvino per darrera fa un esprint, i en passa al davant, soc feliç molt feliç.

Arribada amb abraçades, quines bones sensacions, felicito a tothom, en calvino, hem dona les gracies, li dic que no cal que jo he fet res especial, ell també m’ajuda’t a poder acabar.
Al cap d’una estona anem al punt de trobada, un ambient sensacional, gracies a tots i totes. I desitjo que aquets bon rotllo, i aquets esperit el podem transmetre, per aconseguir un mon millor.

Això sembla una declaració de principis, perdoneu, però per a mi la marató com algú va dir un dia una carreta mística.

El mes important es córrer i arribar,
Gaudir del corre i corre per gaudir

Una forta abraçada

Jacky

AQUATLÓ

Diumenge , vaig participar al primer aquatló de Girona, una prova que tenia l'encant de solidarisar-se amb persones afectades per la sindrome de Rett. Si haig de ser sincer, desconexia la malaltia.

Com la prova era curta i rápida, no feta per les meves condicions atletiques, nada 150 m., feia anys que no nedava mes de dos piscines seguides, i una cursa de 1.400 m. curta . A 3/4 de vuit juntament amb l'Eva i l'Andrea varem anar fins a Llambilles a fer una tiradeta tot xinuxano.

L' aquatló, va ser en familia, amb un ambient magnific, sénse guanyadors ni vençuts, el mes important solidaritzar-nos amb aquestes nenes.

Una matinal fantastica, que desitjo repetir l'any vinent, vull aprofitar per felicitar publicament a l'Atletisme Girona, club del que soc soci per l'iniciativa i a tots els que varem participar com a corredors i voluntaris.

Fins aviat

Puigmal

Cal pujar al Puigmal, el pic mes alt de la provincia de Girona, la vista, la pujada i la tranquilitat son tres sensacions, que pots recordar durant temps.

Anims.