UN DIA AL KARTS

Dissabte passat varem canviar les zapatilles i la bicicleta per el motor, convidats per l'empresa, varem pasar el dia al karting de El Vendrell.
Es tracta d'un karting amb un pista de les mes grans d'Europa i la veritat que tot i la calor, va ser una experiencia divertida. La Silvia per primera vegada va conduir un kart, i si abans de pujar-hi, no ho tenia clar, al baixar volia tornar a repetir, li va encantar.
Al dia següent tots dos amb dolors d'esquena i morats al costat de les caderes del cops amb el seient.
Despres de fer una quantes voltes es va organitzar una paella i un cop tips cap a casa. Suposo que haviat haure de tornar a portar la Silvia als karts s'ho va pasar d'alló mes be, i jo tambè.
Fins la propera, que ara be S. Joan.

CAMINS CAP A L'ESCALA

Hem trigat un any, peró finalment de nou en bicicleta de Girona a l'Escala, amb el bon gust de boca de l'any passat, enguany en Jordi Roca, en Carri i en Josep Mª, si han currat d'alló mes be.


Feia setmanes que anaven fent trobades per perfilar el recorregut, el tema de l'esmorzar, el dinar de l'arribada......


Finalment la data día 31 de maig, les previsions del temps no eren gens favorables, tot i aixó a les 8 de mati a Fontajau una colla de 70 cicloturistes es troben per tal pedalar fins a l'Escala una 54 qms.


Felicitar als organitzadors per la seva dedicació, tot va anar sobre rodes i mai millor dit, i esperant poder repetir de nou aquesta tant agradable experiencia, que hem d'aconseguir que sigui un classic de la primavera gironina.


Si voleu llegir la crónica de la jornada en Josep Mª en el bloc de http://bttrus.blogspot.com/, gaudireu de la jornada amb una literatura digna un cronista oficial.


Salut, bon rotllo i qms


Fins aviat


Jacky

LA MITJA DE GIRONA 11.05.2008

Avui i per iniciativa d'en Xevi, he fet la primera mitja marato en bicicleta, ha estat una nova experiencia que personalment m'ha agradat.
Des de l'inici de la cursa he anat al costat de la primera Dona/noia i si els primers qms, l' Olga i l' Estrella anavem frec a frec, en el qm tres l'Estrella s'ha quedat sola fins el final de la cursa.
Abans de sortir, he anat saludant a molts coneguts, companys i amics de girona, l'ambient era sensacional i tot i les previsions de pluja, ens ha respectat fins en moment de l'entrega de premis.
La veritat es que durant la cursa, tenia ganes de posar-me unes sabatilles i sortir corrents em feieu enveja tots els corredors .
Felicitats a tots els que heu participat, tant a la mitja com a la popular i una especial felicitació per la Julià que per segon cop ha participat en una cursa, es una promesa de l'atletisme gironi.
Ara acabar de resposar i recuperar-se be de les lesions i buscar nous reptes........, arriba l'hora de treura fum dels pedals, sense anar a fer el pedal de foc, aixó va per l'Andrea.
Fins aviat,

MARATO D' EMPURIES

Foto que va fer la Silvia a l'arribada, ets un sol, aviat hauras de calçar-te unes zapatilles i acompanyar-me, un peto

Com qui no vol, tant sols a un mes de tornar de la marató de Paris, altre cop una marató, ara quina marató, la meva marató, es la primera de les nou que he corregut que he repetit i espero i dessitjo tornar a repetir.

Tot va començar el dia de tornada de Paris, a l'avió en Xevi comença a dir que s'apunta a fer la marató d' Empuries, no ho vaig pensar ni un moment, SI.

Esperant que el peu, les cames em respectint, el cap diu sí.

Les dues setmanes abans de la marató per molesties al peu, i arrosegant els dolors d'esquena, descans practicament absolut, tant sols vaig sortir diumenge abans a fer una tirada per la zona d'Albons amb l'Eva i en Carri, per animar en Carri a fer-la i dimecres a la tarde 45 minuts amb l'Emili i en Carri per l'Escala i dissabte fins Empuries de nou acompanyat d'en Carri i l'Eva. Jo, hi he dit descans absolut!

La ideia inicial era sortir i si al punt qm. 25 que es al darrera de les ruines el peu apretava deixar-ho.

El dissabte al migdia quedem amb en Jordi (curat) i la Laia per fer un toc, finalment acabem a casa menjant pasta, un dinar ben regat amb un bon rioja (gasolina per demà), en el cafè en Jordi en diu que vull fer i jo respond que m'agradaria acabar, ell vol sortir a 4.30 m/qm., mes tard anem a buscar els pitralls i ens trobem molta gent coneguda, del club i de corredors.cat, finalment conec a la Teresa, companya de feina de l' Andrea i el seu marit en Pau, que resulta que es el president de corredors.cat, quin honor. Un cop feta la conya pertinent cap a casa, descansar i beure molta aigua, demà fara calor.

A les sis del mati estic despert, puc veure la sortida del gran premi de 125 c.c. la veritat es que estic prou tranquil, sembla que el peu no apreta gaire, i l'esquena practicament no la sento, esmorzar a base de cereals, un bon cafè i després a caminar 45 minuts davant de mar per tal de preparar mentalment la marató.

A 1/4 de nou hem quedat per anar a la sortida l'Eva, en Carri i l' Andrea. arribem a la sortida, saludo als coneguts que vaig trobant, la Roser, en Joan, en Quim, en Jordi, en LLuis...... i em preparo per la sortida, un cop apunt de sortir m'adono que no me posat protecció solar.

Sortida amb en Xevi que vol fer 3.15 i apa que sigui el que Deu vulgui. De cop apareix al meu costat en Jesús, ens saludem, ell fara el treç i ens desitjem sort.

Els primers qms. vaig suau, al qm. tres he deixat en Xevi amb el seu grup i a la meva bola, tinc la preocupació de la protecció solar.

Al voltant del qm. 9 veig a l'Eva, porta un bon ritme li dic que si un cop acabi pot portar-me la protecció al qm 25, estic amoinat amb el sol que fa puc quedar ben rostit.

Mes endavant atrapo en Carri, va desfet, no l'havia vist mai tant toca, li torno a dir el tema de la protecció solar.

Al qm. 11 trobo en Markinho, ens saludem em demana per en Xevi, esta a un metres i segueixó al meu ritme, al arribar a l'alçada del carrefur en Quim i la seva dona animant, foto i salutació.

Arriba el moment de deixar la penya del terç i començar a correr mes sol. A la poca estona després de sortir de l'Escala, veig en Jordi Perpinya, l'atrapo el saludo i em diu que tiri que vaig amb una marxa mes que ell, de nou ens desitjem sort i endavant. A mesure que m'apropo a Albons es van creuant els primers corredors, els primer va com una moto tot, els animo. Al qm 23 l'Eva i l'Andrea m'estant esperant amb la famosa crema solar, aixó son amics. De llum sento l'Emili que demana una salutació i sense girar-me per no perdre el ritme aixeco la mà. El qm 25 ja es aqui, i sembla que puc tira una mica mes, dons endavant, a la rodonda d'Empuries altre cop en Quim amb mes proteció solar.

Vaig tirant amb mi mateix cap a St. Pere, fa calor i a cada avituallament aprofito per mullar-me el cap, es el moment de recordar a la familia, amics i demanar el millor per ells, el ritme es comode i si algu tinc clar es que vull acabar.

Be sembla que queda poc per gira, en el punt on es gira cap a Empuries a l'avituallament en Dani, en dona aigua i m'anima. Ara si, encara que sigui caminant haig d'arribar. Estic bè les cames estant fresques i el peu apreta, pero es pot aguantar, al qm 34 + o - atrapo en Curat i Hurtaga ens saludem i poc a poc el vaig deixan enrera, de nou en Quim amb la seva bicicleta animant i durant una estona va al meu costat, la veritat es d'agrair, de nou en vaig creuant amb els corredors, aquets cop, jo de tornada, qm 36 vinga anims, 37 tranquíl, 38 en Massa en diu que tinc a tocar en Llorenç, 39 veig en LLorenç de lluny, el 40 li faig un crit, vull arribar amb ell i tot el contrari sembla que ell no vol arribar amb mi, 41 aixó ja esta, estic al passeig d'Empuries de lluny se sent el public animant, de lluny veig tot un grup del club amb la bandera del club i carraques fent sorroll i animant es fantastic, estic emocinant, escrit aquestes ratlles i s'em posa la pell de gallina. Final feliç.

Vull agrair a tots el que meu donat suport i animar-vos a correr aquesta nostre marato, es una experiencia que val la pena.

Fins la propera, que encara no he decidit.

Jacky

Cursa d' ESPORTS PARRA

Be, altre cop, com no podia ser, crónica d'una nova jornada de curses, avui a Girona la meva estimada Girona. Una cursa amb molt ambient i cares conegudes. Una cursa oberta a tothom nems, joves, grands i mes grands, baja familiar.
La matinal va començar amb la cursa infantil, es fascinant veure la velocitat que agafent de sortida, jo vaig acompanyar a la Claudia, que va sortir com una bala i deprés d'un primers metres explocius, tocava agafar un ritme adient per poder respirar, l'anava animant i aconsellava que esperes als darrers metres per apretar. Claudia promets. La Paula i la Julia que va debutar en el mon de les curses també van participar, la Julia acompanya per l' Andrea.
Un cop finalitzada la primera cursa, ens tocava a els grans sortir a fer 10 qms per al voltant de la ciutat. L'Eva comenta que voldria baixar de 45', li dic que si vol la portare per tal de aconseguir-ho, diu OK i cap a la sortida, la Roser, que ha sentit la xerrada diu que també s'apunta, dons apa sentint el tret de sortida i a correr.
El primer quilometre, surt a 4.05 aproximadament els hi dit que anem molt ràpid i que hauriem de biaxar el ritme per poder apretar els dos darrers qms. Agafem un ritme de 4.20 a 4.15, les dues van tirant tot i que la Roser sembla que es queda. Es un plaer correr al costat de dues nois guapes. Finalment ens queda l'Eva, que vaig animant, marcant un bon ritme, de tant en quant es queixa, sense gaire insistencia, axió vol dir que va be, jo li controlo la respiració i noto que va apretada peró que pot aguantar, arribem al qm 8, en lleugera baixada li dic que apreti, soc conscient que pot millorar el temps i que ara arriba el moment de serra les dents i posar tota la llenya la foc, vinga Eva, aixó s'acaba queda poc, quedem a fer la darrera apretada al atrevessar el carrer de la creu. Entrem al carrer migdia, ara si que no pot mes, vinga Eva, al carrer de la creu canvi de ritme i ja veiem l'arribada Eva, que ho acosegueixes vinga l'ultim esforç, finalment creuem l'arribaba, temps 42.58. Aquesta noia es un crack.

Pujada a Sant Miquel

Feia dies, crec recordar que des de l'estiu que varem pujar en bicicleta, l'Eva, l'Angel, l'Emili i en Salvador, no havia tornat a pujar a peu al castell de Sant Miquel.
Avui dissabte i per descansar una mica de correr, amb en Tac, en pujat tot xixu xano. He deixat el cotxe a la vora de la font del ferro, portava el garmin per tal de poder baixar en el Google Earth, les imatges del paratge.
Inicio la pujada i el primer pensament es per en Joan Bitlloch, que aviu marxa a fer al cami de S. Jaume, durant tres setmanes, quina enveja. La pujada es molt agradable i vaig fer fotos per poder penjar a internet. La veritat es que anant a peu pots apreciar motls mes detalls que corrent o en bicicleta.
Amb la pluja d'ahir, la terra es humida i sents l'olor de terra, les fulles del arbres son netes i amb les primeres espurnes de sol, brillant fins enlluernar.
Ha fet una bona temperatura per pujar, el camí esta molt net, es veu que han netejat els marges.
A can Lluire al inici de la pujada es veu molt net i pots apreciar tota la casa, el cami del romani sembla mes ample i la pujada a can mistaire un autopista.
Pujant acompanyat per els cantans dels ocells i de llum, cada cop mes llum la remor del cotxes i camions de la variant, vaig fent cami.
Vos recomano aquesta passejada. Si podeu aviat al mati per sentir despertar la natura, es una experiencia relaxant i reconfortant.
Que poc val ser feliç i esta en pau.
Fins aviat

MARATO DE PARIS 6/04/2008

Un luxe, un divertiment, una nova experiencia, o potser una inconsciencia....
La veritat es que després de mesos d'entrenament amb dolors als peus, petites lesions i molts quilometres a les cames, va arribar el dia de sortir per Paris, la capital de la France a correr una nova marató.
Sortida el divendres 4 d'abril a les 14.30 de l'aeroport de Girona-Costa Brava, ens van trobar un bon grup de corredors i familiars del club. Salutacions, presentacions, petons i abarçades i apa! cap a l'avió.

Arribada a Paris dins de l'horari previts, i cadascu al seu hotel. Deixem les maletes per anar en metro cap a la fira de la marató, a recollir els pitralls. A la fira els ulls en van d'estand a estand mirant la gran quantitat de maratons que hi ha per fer, des de el Quebec, fins la de el Medoc, aquesta darrera en plan festiu total i que segons informació es pasa per 18 chateaux que ha france son caves i pots acabar la marató ben torrat.

Divendres al vespre i dissabte al mati, turiste per la ciutat, sense deixar de sortir a rodar durant 35 minuts l'Andrea, en Jordi i jo, per els voltants de l'Opera, plaça Vandon, Louvre, ect. A 2/4 de 2 dinar multitudinari a Pizza Tivoli 5 rue Lafayette, ens tornem a trobar la major part del grup, i un cop ompler el dipossit de hidrats, foto davant l'opera.

El dissabte me aixecat amb dolor a l'esquena, l'asiatica que feia dues setmanes estava donant senyals de vida, tornava a dir "soc aquí", el peu esquerra esta inflat i demà haig de fer una marató, la veritat es que el mal rotllo que tinc a dins no ho sap ningú. Finalment al vespre al hall de l'hotel un cop puntualitzem om quedem i que portarem al matí, en despedeixo del grup, marxo sol a l'habitació a preparar la roba per correr. No tinc cap ganes de fer la marató.

M'aixeco diumenge a les 6 i poc a poc sense fer sorroll en canvi-ho i encara m'estic plantejant fer o no fer la marató, es un sensació que mai havia experimentat. No he dormit be l'estomac el tinc pesat i el peu i l'esquena en donen el bon dia. Apa! pastilla anti-inflamatori i a correr. Ens troben per esmorzar en l'Eva, l'Andrea en Carri, i en Jordi, no tinc ganes de menjar i estic pensatiu i serios.

Agafem el metro cap a la place de l'Etoile, per fer la foto amb tot el grup i espero que al veure l'ambient m'animi. Avui no es el meu dia, que hi farem, sera una tirada llarga per preparar la marató de l'Escala si el sr. peu i la sra. asiatica ho permeten. Finalment decideixo sortir al calaix de 3.30 juntament de l'Eva, l'Angel, en Toni i en Pere Ferriol, un cop paso l'estora de sortida en dic: Jacky avui a disfrutar, i efectivament despres de correr 2 qms tots 5, en Pere vol anar a buscar en Jordi i l'Andrea, vol baixar de 3h30. Pere jo et porto fins ells, incrementem el ritme i cap a la busca i captura, la veritat es que l'espectacle val la pena, l'animació per els carrers, els monuments.....de moment tot va sobre el guió que me marcat al sortir. Al voltant del qm 18 ens trobem en Jordi i l'Andrea, en Pere es queda amb ells i jo faig un canvi de ritme els deixó. Agafo un bon ritme segons el garmin entre 4.15-4.10 qm/m. De cop sento un crit d'en Xevi, en giro i a la meva esquerra en Xevi que esta acompanyant en Joan a la seva primera marató, els saludo i tot xinuxano vaig en ells, en Joan sembla que va be, tot i no xerra gaire, nosaltres dos anem fent fotos, cantem i animen al public, correr amb en Xevi ens realment divertit i distret, al arribar a la plaça de la Concordia ens trobem en Manel i En Xicu amb les seves encantadores senyores amb una bandera del club, animant (sou fantastics), un cop passat el tunel ens trobem a l'Elena (dona d'en Joan, el pares d'en Xevi, Esteve i Cianin la Nadeia i en Pau fill d'en Joan, ens donen anims, els saludem i endavant, ara comença la festa! QM 30.

La veritat i encara que sembli mentida a mesure que pasa la cursa cada cop et trobo millor, estem arribant al qm 30 i no me donat ni compte.

L'Andre, en Jordi i en Pere, ens agafen per darrera, el ritme quadrat, amb aixó l'Andrea es el rei, amb el garmin va indicant la velocitat i en Jordi i en Pere anar seguint les indicacions. Sense donar-nos comte, deixem en Xevi i en Joan, els proposo anar junts fins al final, en Jordi tremola te por que puji el ritme i els faci anar rapid. En Pere poc a poc es queda despenjant, en sentó culpable per haver apretat al principi de la cursa.

La cosa va sobre rodes jo vaig tirant controlant de no marxar dels dos companys, canto, animo al public ha animar, "allez, allez", demano als musics que toquim, poc a poc van pasant els quilometres, estem en zona de silenci, els corredors del voltant bufen i jo de tant en tant per animar canto i crido, estic com una cabra. Queda poc estem en ple Bois de Bolonga i aixó s'acaba, un cop mes en giro per correr d'esquenes i la cara de l'Andrea es tot un poema, estem al qm 40 i se li acaba la gasolina, en Jordi va molt millor, pero tal com hem quedat, arribarem junts. Al costat de l'Andrea donant anims, pasem el 41, Andrea que ho aconsegueixes ho tents a tocar va, va. sortim del bosc i els hi dic que a la recta d'arribada ens agafem de les mans i aixecarem les mans per cel.lebrar l'exit.

Qm 42.195, Jo s'acabat, estic be, tinc ganes de correr mes, la veritat es que no he sigut conscient d'haver corregut una marató. Ha estat una sensació diferent a la resta de maratons. Estic molt content de haver estat al costat de l'Andrea i en Jordi a l'arribada, son un parrells de tius collonuts.

Un cop amb la medalla al coll ens trobem a la Carme, la Tamen, la Silvia, la Julia la Claudia i la Polette que ens criden l 'Andrea esta que se surt esta feliç, ha fet marca. Al cap d'una estona arriba l'Eva, emocionada tambè ha fet marca aixó es de cine i en Carri apareix al cap d'una estona, la seva primera marato feta sense cap problema, es d'una raza especial entrenant de diumenge en diuemenge en dos mesos ha acabat una marato i per sota de 4 hores.

Vull felicitar a tots els que heu acabat aquesta magnifica marató, en especial als debutants en la distancia, i als que heu aconseguit la vostra marca personal. La meva marca personal ha estat Gaudir de correr i correr per gaudir.

Desitjant poder compartir una nova experiencia, fins la propera, que per mi espero que sigui l'Escala, la meva dezena marató i si no pot ser cap problema. Hi ha ofertes per tot arreu.

Salut, alegria, i bon rotllo.

Una abraçada

Jacky