Després d'un estiu, lesionat amb una fascitis plantar, una paraula mal sonant, amb alguna sortida amb bicicleta a l'Escala, Gavarres, i St. Grau, finalment va arribar el dia de marxa cap a Venecia.
Portava tres setmanes d'entrenament i de cop la darrera setmana, tornant de Cassà, vaig sentir una estravada a la ingle, que va fer que la tornada de Quart a Girona fos poc a poc i amb llagrimes als ulls, semblava que la malaida marató de Venecia no podria ser.
A correr cuita, cap a el fisió, en Fede i l'Eduard, varem fer un primer diagnostic, trencament de soas. A mi no en sonava de res, els vaig dir que el proper diumenge volia fer la marato de Venecia, es van mirar tots dos, ho tenia dificil, no imposible. Mans, ultrasons i manipulacions de cadera i esquena, varen fer que el dolor millores. La desició la prendre dissabte a Venecia, al mati a roda una mica, hi si tot va be, endavant.
El viatge ha Venecia, amb raynair, dins l'horari previts
Hi aqui va la meva cronica de la marato.
Venècia -Octubre 2007
El dissabte era el dia que tenia que fer la prova definitiva, per decidir si sortia o no a fer la marató, feia 10 dies que estava parat, anant al fisió cada dia. Sortim a les 8 del mati de la S. Marco l’ ironxevi, en xavi, un gironi, que varem coincidir a l’avió i un servidor. Rodem uns 30 minuts i jo al cap de 15’ torno a sentir el soaz apretan i el dolor al nervi siatic, faig un canvi de ritme i sembla que si vaig mes ràpid el dolor desapareix. De tornada a l’hotel decideixo trucar en felip, li dic que no sortiré a fer la marató que encara tinc molèsties i que no vull trencar-me, m’explica quin pla te i quedem que ja el buscaré demà. Les hores de dissabte van passant i en pregunto que he vingut a fer a Venècia? Jo si he vingut a fer la marató, dons a fer-la, si no puc arribar no passa res, però val la pena intentar-ho, el que no vull es entrar tal com havia comentat en el furo a mitja marató i arribar a Venècia, no seria mereixedor de la medalla i tampoc en sentiria be.
Diumenge, em llevo molt tranquil, sortim de l’hotel cap a la plaça de Roma i a buscar el bus.
Al arriba a la sortida a fer un cafè, i de cop veig tot el grup de correcats, abraçades i presentacions, gracies Korfbaler, per haver portat les samarretes fins a Venècia.
Apa després del cafè a la sortida, poc a poc sense preses, ens posem al calaix groc amb l’ ironxevi, ell porta la maquina de filmar i li comento que a la sortida ens posarem al costat de la carretera per deixar passar a la resta de corredors.
Tret de sortida, vinga nois a Venècia hem d’arribar, veiem passar en Curat, en danistal i en Joan3, al cap d’una estona veiem en Jorfer, en Sergi i en ManoloM i nosaltres a la nostre bola, filmant i animant al públic, es una festa.
Be ja portem un quants qms, aprox. 5 no ser quins temps porto ni tinc cap interès en saber i sembla que el soaz en vol saluda, ens posem a l’alçada d’en Sergi i en ManoloM, l’ ironxevi, aprofitar per filmar i al voltant del qms, 8 veiem que sembla que avui no serà el meu dia, decideixo agafar velocitat de creuer i que passi el que Deu vulgui.
Gaudeixo del paisatge, del molt bon ambient dels poblets, aplaudeixo al públic i als musics, en senyal d’agraïment. Quin ambient, dono gracies a Deu per poder estar on estic i li demano que m’ajudi per arribar a Venècia.
Al cap d’una estona atrapo en Jorfer el saludo i segueixo al meu ritme, el qms cauen, vull al menys intentar fer la mitja marató, i al voltant de 1h 35’ passo per la mitja, ara haig d’arribar al qm 23 que m’han dit que hi ha servei de bus fins a Venècia.
Desprès de passar el tall de les naus industrials al arribar crec que era Mestre en trobo un grup d’animadores correcats, (noies quina marxa, no sabeu l’alè que en vareu donar), quim moment tant emocionant, i de cop a la meva dreta, el felip, en posa al meu costat uns metres, em demana com estic, i en ànims a continuar, en desitja sort.
Al sortir del túnel torno a troba un altre cop un grup d’animadores, em pregunto com ho fan, per estar a tota reu.
Arriba l’hora de la veritat, sempre en preparo mentalment per superar l’entrada a la zona mes delicada de la marató el qm 30.
En el qm. 28/29 trobo el Debu, veig que el Calvino ha tirat endavant li dic si vol ajuntar-se al tren, i diu que segueixi. Em sap creu veure’l sense forcés amb l’il.lusió que havia preparat la marató.
S’acosta el qm 30 i veig en calvino l’atrapo el saludo i ens posem junts, de cop sento el garmin que pita, li suggereixo que el tanqui, i que corri per sensacions ara el mes important es acabar la marató.
Entrem al pont de la Llibertat, vaig tocat però el cap dona ordres a tot el cos que pot seguir i em d’arribar. A la meitat del pont un altre cop animadores correcats, aquets cop puc reconèixer a la Txell (fotografa) m’aturo una mica per fer un saludo i segueixo, en calvino m’ha tret uns metres, cap problema, jo seguir al meu ritme.
Arribada a la p de roma, desviament al port, quina mala sorpresa en trobo el curat, clavat, els bessons un altre vegada, quina mala llet, li dic si vol enganxar-se i no pot tirar. Osti! Quina mala sort.
Be haig de seguir, no estic per fer gaires floritures, torna a passar al davant d’en calvino, tant sols quedar contar el ponts que quedant, 14,13,12..........4, 3, 2 , 1 això ja esta, els llums humits sota les ulleres de sol, i en calvino per darrera fa un esprint, i en passa al davant, soc feliç molt feliç.
Arribada amb abraçades, quines bones sensacions, felicito a tothom, en calvino, hem dona les gracies, li dic que no cal que jo he fet res especial, ell també m’ajuda’t a poder acabar.
Al cap d’una estona anem al punt de trobada, un ambient sensacional, gracies a tots i totes. I desitjo que aquets bon rotllo, i aquets esperit el podem transmetre, per aconseguir un mon millor.
Això sembla una declaració de principis, perdoneu, però per a mi la marató com algú va dir un dia una carreta mística.
El mes important es córrer i arribar,
Gaudir del corre i corre per gaudir
Una forta abraçada
Jacky
