MARATÓ DE BARCELONA 25 DE MARÇ 2012

Feia temps que no sentia el pessigolleig dins el cos que sentó a la sortida d'una marató, Enguany Barcelona ha estat un exit de particiapants.
De bon matí, amb l'Eva, en Carri i l'Andrea, cap a la ciutat comtal. Amb el canvi d'hora era negra nit. Per l'autopista veiem despuntar el dia.
Feia temps que amb l'Eva havia quedat per acompanyar-la per baixà de 3h.30, tot i que ella no ho veia clar, teniem que provar-ho.

A l'arribada a Barcelona, saludem en Pere, l'Angel, la Carme, la Roser i en Xavier. Els nervis a flor de pell. Tenim que anar a buscar a una coneguda de l'Eva, de nacionalitat irlandesa que farà també la marató.
Un cop tots trobats cap el calaix de sortida.
Comença la festa!!!!!!!!!!!!
Sortim en un grup en la Roser, l'Eva, la Carme, en Pere, l'Angel, en Carri, la noia irlandesa i jo, els primers quilómetres son una festa a mesure que ens acostem al 10, hi ha un grup que comença a tirar, nosaltres a la nostra.
Van passant els quilometres i abans de la mitja ens quedem l'Eva la irlandesa, que no recordo el seu nom i jo, al arribar a la mitja ens parem un moment per intentar buscar un WC i ens quedem sols l'Eva i jo.
Sembla que serà difícil poder baixar de les 3h30, però ara que estem per troç hem d'acabar. Pot després de passar la mitja, l'Eva es queixa del genoll, sembla que no es res creu, es el mateix dolor que va sentir a la mitja de Banyoles, l'animo i seguim endavant.
Rambla Prim, el forum, al arribar a la diagonal Mar al voltant dels quilómentres 28/29, la intensidad del dolor va pujant, l'Eva en diu que marxi, que no pot. Aquí no marxa ningú, Ens aturem al quilómetre 30 a la creu roja, li faig quatra fregues amb un espray caminem una estona, parem de nou a fer estiraments i trobem una senyora que li demano si te un ibu, Visca!!! Ens facilita una pastilla.
Amb molta tranquilitat nem fem camí....... a l'Eva li sap creu, per mi, i jo estic visquen una experiencia com mai,
veus el patiment dels corredors que fan mes de 4 hores, veig el corratge de l'Eva per acabar, tot i les meves propostes de deixar-ho, que no passa res.
Tot parlant ens apropem a l'arc del triomf, llavor dic a l'Eva que si passem per sota, hem d'acabar la marató, si vol abandonar cap problema,  si el travesa encara que l'hagi de porta a coll, arribem a les Torres Venecianes.
Sembla que la pastilleta fa efecte i poc a poc trotem. Cada pas uns metres menys. Ens trobem al bell mig de la ciutat vella, molt ambient que anima a continuar.
Vinga Eva tants sols queda el paral.lel, poc a poc i arribem.
Finalment plaça d'Espanya i arribada
EVA ETS UNA CAMPIONA!!!!!!!!!!!!!!!