Foto que va fer la Silvia a l'arribada, ets un sol, aviat hauras de calçar-te unes zapatilles i acompanyar-me, un peto
Com qui no vol, tant sols a un mes de tornar de la marató de Paris, altre cop una marató, ara quina marató, la meva marató, es la primera de les nou que he corregut que he repetit i espero i dessitjo tornar a repetir.
Tot va començar el dia de tornada de Paris, a l'avió en Xevi comença a dir que s'apunta a fer la marató d' Empuries, no ho vaig pensar ni un moment, SI.
Esperant que el peu, les cames em respectint, el cap diu sí.
Les dues setmanes abans de la marató per molesties al peu, i arrosegant els dolors d'esquena, descans practicament absolut, tant sols vaig sortir diumenge abans a fer una tirada per la zona d'Albons amb l'Eva i en Carri, per animar en Carri a fer-la i dimecres a la tarde 45 minuts amb l'Emili i en Carri per l'Escala i dissabte fins Empuries de nou acompanyat d'en Carri i l'Eva. Jo, hi he dit descans absolut!
La ideia inicial era sortir i si al punt qm. 25 que es al darrera de les ruines el peu apretava deixar-ho.
El dissabte al migdia quedem amb en Jordi (curat) i la Laia per fer un toc, finalment acabem a casa menjant pasta, un dinar ben regat amb un bon rioja (gasolina per demà), en el cafè en Jordi en diu que vull fer i jo respond que m'agradaria acabar, ell vol sortir a 4.30 m/qm., mes tard anem a buscar els pitralls i ens trobem molta gent coneguda, del club i de corredors.cat, finalment conec a la Teresa, companya de feina de l' Andrea i el seu marit en Pau, que resulta que es el president de corredors.cat, quin honor. Un cop feta la conya pertinent cap a casa, descansar i beure molta aigua, demà fara calor.
A les sis del mati estic despert, puc veure la sortida del gran premi de 125 c.c. la veritat es que estic prou tranquil, sembla que el peu no apreta gaire, i l'esquena practicament no la sento, esmorzar a base de cereals, un bon cafè i després a caminar 45 minuts davant de mar per tal de preparar mentalment la marató.
A 1/4 de nou hem quedat per anar a la sortida l'Eva, en Carri i l' Andrea. arribem a la sortida, saludo als coneguts que vaig trobant, la Roser, en Joan, en Quim, en Jordi, en LLuis...... i em preparo per la sortida, un cop apunt de sortir m'adono que no me posat protecció solar.
Sortida amb en Xevi que vol fer 3.15 i apa que sigui el que Deu vulgui. De cop apareix al meu costat en Jesús, ens saludem, ell fara el treç i ens desitjem sort.
Els primers qms. vaig suau, al qm. tres he deixat en Xevi amb el seu grup i a la meva bola, tinc la preocupació de la protecció solar.
Al voltant del qm. 9 veig a l'Eva, porta un bon ritme li dic que si un cop acabi pot portar-me la protecció al qm 25, estic amoinat amb el sol que fa puc quedar ben rostit.
Mes endavant atrapo en Carri, va desfet, no l'havia vist mai tant toca, li torno a dir el tema de la protecció solar.
Al qm. 11 trobo en Markinho, ens saludem em demana per en Xevi, esta a un metres i segueixó al meu ritme, al arribar a l'alçada del carrefur en Quim i la seva dona animant, foto i salutació.
Arriba el moment de deixar la penya del terç i començar a correr mes sol. A la poca estona després de sortir de l'Escala, veig en Jordi Perpinya, l'atrapo el saludo i em diu que tiri que vaig amb una marxa mes que ell, de nou ens desitjem sort i endavant. A mesure que m'apropo a Albons es van creuant els primers corredors, els primer va com una moto tot, els animo. Al qm 23 l'Eva i l'Andrea m'estant esperant amb la famosa crema solar, aixó son amics. De llum sento l'Emili que demana una salutació i sense girar-me per no perdre el ritme aixeco la mà. El qm 25 ja es aqui, i sembla que puc tira una mica mes, dons endavant, a la rodonda d'Empuries altre cop en Quim amb mes proteció solar.
Vaig tirant amb mi mateix cap a St. Pere, fa calor i a cada avituallament aprofito per mullar-me el cap, es el moment de recordar a la familia, amics i demanar el millor per ells, el ritme es comode i si algu tinc clar es que vull acabar.
Be sembla que queda poc per gira, en el punt on es gira cap a Empuries a l'avituallament en Dani, en dona aigua i m'anima. Ara si, encara que sigui caminant haig d'arribar. Estic bè les cames estant fresques i el peu apreta, pero es pot aguantar, al qm 34 + o - atrapo en Curat i Hurtaga ens saludem i poc a poc el vaig deixan enrera, de nou en Quim amb la seva bicicleta animant i durant una estona va al meu costat, la veritat es d'agrair, de nou en vaig creuant amb els corredors, aquets cop, jo de tornada, qm 36 vinga anims, 37 tranquíl, 38 en Massa en diu que tinc a tocar en Llorenç, 39 veig en LLorenç de lluny, el 40 li faig un crit, vull arribar amb ell i tot el contrari sembla que ell no vol arribar amb mi, 41 aixó ja esta, estic al passeig d'Empuries de lluny se sent el public animant, de lluny veig tot un grup del club amb la bandera del club i carraques fent sorroll i animant es fantastic, estic emocinant, escrit aquestes ratlles i s'em posa la pell de gallina. Final feliç.
Vull agrair a tots el que meu donat suport i animar-vos a correr aquesta nostre marato, es una experiencia que val la pena.
Fins la propera, que encara no he decidit.
Jacky
