Un any mes, arriba el mes de febrer i com es costum, a Granollers no si pot faltar. Es la mitja amb mes participació de Catalunya i per mi te una especial motivació, fa uns quants anys, en Jordi Gali, i en Lalo, em varem liar per fer-la, va ser la primera mitja de la meva curta trajectoria com a corredor popular.
Amb un principi d'any amb mes tensió, per el canvi de lloc de treball, els desplaçament i sense fer cap tipus d'entrenament especific, a fer la mitja toca i que surti el que surti.
El mes important es sortir i arribar, el temps........ si es bo millor, peró sense cap obseció
Diumenge a 2/4 de nou quedem per sortir, l'Angel, en Toni, l' Enric, en Nacho, l'Eva, en Carri, l'Andrea, en Xeve, en Ramon i en Tomy, ambient de gala, tothom tirant amb bala.
Cotxe, autopista i cap a Granollers.
Un cop Granollers, ens trobem a altres companys del club i coneguts, en Salvador, en Joan, en Quim, en Jordi, en Manel, en Lalo i en Santi, una salutació rápida, per anar canviar-nos, sense voler el temps ha passat, tinc ganes de començar a correr, no se que fare, pero vull gaudir de l'ambient i la festa.
Escalfament rápid amb en Carri i l'Eva. tant rápid que no dura ni cinc minuts, ens desitgem sort i cap el calaix.
SORTIDA!!!!!!!!!!!!
Vull començar conservador, per poder apretar de tornada, els globus de 1.20 marxen uns metres endavant, cap problema. Jo fer la meva. Poc a poc vaig agafant el ritme comoda, al voltant del km 4 atrapo a l'Anna i en Xevi, ens saludem i seguixo endavant. Les sensacions son bones, i el mes important es no perdre la paciencia, poc a poc km a km. Arribo a les Franqueses, aquets anys vaig mes concentrat que altres vegades, escolto el meu cos i vaig intentant relativitzar les dificultats de la vida. Vaja aquets anys m'ha agafat le vena fil.losofica, tot ajuda, perque sense donar-me ja estic a la Garriga, he pogut saludar en Sergi i en Llorens, girada a la dreta i ha pujar, es la darrera pujada, ara començara la festa de tornada, ens on haig de intentar apretar, a la Garriga. hi ha molt ambient. Volta a la plaça i a baixar, el temps de la mitja 42 minuts.
Mentalment he donat l'ordre de accelarar el ritme, les cames responen i la respiració es relaxada, poc a poc viag incrementant el ritme, tot esperant la rampa de la gasolinera per apretar.
Tot de cop sento l'isquio, tinc clar que no vull petar i seguint les instruccions dels entesos, davant una situació com aquesta el millor es baixar el ritme, dons avui toca aguantar, res d'apretar.
Veig la gasolinera, la darrera rampa, veig uns metres endavant en Pablo, penso atrapar-lo i m'agradaria poder arribar junts. Tot de sobta, quan el tinc a 10 metres, se li regira el tormell hi ha de parar. Perdona Pablo per no parar, anava tant a pinyo.
Tinc ganes d'apretar el cap, els pulmons i les cames poden, pero el co...... de l'isquio cada vegada, en va avisant.....
Arriba la recta final amb lleugera baixada, l'Eva i la Cris mes endavant en fan fotos i ens saludem, sou fantastiques.
Finalment, el km 21 i meta, feliç de haver arribat sa i estalvi i gaudir un cop mes de la mitja.
Esperant poder repetir l'any vinent.
Felicitar a l'Eva ,en Xevi Sitjas, en Ramon per les seves marques, a la resta felicitacions per haver finalitzar la mitja
No voldira acabar aquesta cronica sense dedicar un record als ausents a la cursa i presents amb els pensaments de tots la Roser, en Josep i l'Emili.
Ara la propera sera la marató de Barcelona, feia mesos que no parlem de maratons i axió no pot ser
Records a tots, salut i quilometres.
Jacky
