Si no hi havia prou amb una marato, al cap de quinze dies, cap a Donostia-S. Sebastia, a corre una cursa clàssica del calendaria vasc.
Varem marxar en cotxe amb la montse i l'emili, amb altres cotxes venien en Carry i l'Eva amb la Claudia i la Paula, i L'Andrea i la Mamen amb la Julia.
Eran un bon grup de gironins la major part instal.lats a l' Hostal Bahia.
Dissabte al mati, l'Andrea, en Carry, en Xevi i jo, van anar a rodar, un cop finalitzada la volta en Xevi es va tirar a l'aigua i dic tirar perque no pots banyar-te amb la temperatura que te l'aigua, la resta van posar el peus a l'aigua per comprovar la temperatura.
Després de la marato de NY, aquesta es la millor cursa amb animació que fins a la data he corregut, un ambient fantastic.
Va se un cap de setmana molt agradable amb bona companyia y un molt bon temps.
Si no arriba a ser per el public potser no hagues acabat la cursa.
Cursa al mateix temps reinvicativa de dos nacions sense estat o dos estats sense nació, la veritat es que conyes a part, tant vascos com catalans tenim bon rotllo.
1 comentari:
Es que correr al pais vasc es com correr a casa o millor moltes vegades. Ho puc confirmar, l'aigua estava freda. Per cert? Aquest Xevi que es tira al aigua, és el mateix d'avans, l'ironxevi? jo per saber, per res mes, je, je...
Publica un comentari a l'entrada