MARATONA DI ROMA - LA DOTZENA -

Gracies Andrea!

Si no fos per ell, aquesta marato no tocava, finalment em va convèncer per anar a Roma, no caliar insistir molt.

Així que dissabte al mati, l'Andrea, en Xevi, la Julia i en Jacky cap a Roma, la ciutat eterna.

A l'arribada en Lino, ens espera a Ciampino per portar-nos a casa dels pares on ens allotjarem, ens van rebra com a membres de la familia, era hora de dinar i apa, un bon plat de pasta bonissima, carn i de postres havia fer una "crostata" o crostana", un pastis amb mermelada de maduixes, que estava de por.

Desprès d'un bon cafè, cap a la fira del corredor, recollir pitralls...........

Els dos craks apunt per recollir el pitrall

Mes tard cap el centre, per que en Xevi que visita per primera vegada Roma coneixi quelcom de la ciutat, cal dir que va quedar encantat de la Fontana de Trevi.

Desprès d'un bon gelat i un expresso, van anar cap a Tivoli, a sopar a casa en Keko, sopar de maratonians, Umberto, Antonio, Maximiliano, Keko i nosaltres tres. Ens sortia la pasta per les orelles, era molt bona, pero van menjar com mai, abans d'una marató. A Tivoli feia una fred que pelava, tots patint per la temperatura de l'endema.

A les 6.30 tocada de diana, en aixequem i la mare de l'Andrea es te l'esmorzar a punt, quin luxe. Ens canvien i al voltant de un quart de vuit en Maximiliano es passa a recollir.

Arriba l'hora de la veritat, anem al calaix de sortida, la musica de carros de foc, ens desitjem bon sort i a correr.

Tal com estava previst l'Andre, l'Antonio i jo, sortim per intentar fer 3.15, portarem un ritme de 4.40/4.45, arribar a la mitja al voltant de 1.38. Els primers qms, costa agafar el ritme per les aclomeracions de gent, passats tres o quatre qms, comecen a ritme. Tot va sobre rodes, ens trobem bè i hi ha ambient per el carrers.

Mica en mica, arribem al Vatica, s'acosta la mitja marato, "tutto va bene", estem animats i no tenim pressa, la marato comença al qm 30 - 35, un cop superada la mitja marató, per veure com estem de forces, incremento el ritme 4.35, ho han notat l'Andrea salta, Jacky vas mes ràpid!, cap problema altre cop a 4.40/4.45........

Arribem al punt mes llunya de la sortida, ara no hi ha tornada enrera, vaig preparant l'arribada al qm 30, pero tot de sobta, l'Andrea en el qm 28 diu que no pot, que marxem que ell no pot, parlo amb l'Antonio ell es troba be, dons marxa tira endavant, en quedo amb l'Andrea.

La veritat es que per un moment penso que no acabarem la marató, peró cap problema, anirem poc a poc. Al qm. 30 caminen una estona, per poder recuperar el ritme de respiració, li porto un platan, es pren un gel i poc a poc tornem a correr. El qm 32,5 en Lino que esta esperan per acompanyar l'Umberto, al veure la cara de l'Andrea s'espanta, el vol acompanyar, finalment el convencem perque es quedi a espera a Umberto, tornem a caminar una mica i tranquilitzant a l'Andrea, aixó es un entrenament per Berlin.

Vinga Andrea!, vinga!...Anims! que cada cop queda menys, mica en mica cau el qm 34, arribem al 35. Va Andrea! que estem a Quart......! tornem a caminar una mica, uns francesos li donen anims i tormen a correr poc a poc de mica en mica.

Piazza du Popolo, Piazza d'Espanya, Fontana de Trevi, Vinga Andrea que tu pots, que ja ho tenim al sac, Piazza Venezia, pujada i baixada......Ja s'acaba, ja es veu el Coliseu, última pujada, girada i baixada de 500 mts. a l'arribada, ens abracem......arribada. Soc Feliç, fa un dia molt maco amb sol i la fred no s'ha fet notar, feia una mica de vent per res que molestes per poder correr.

L'Andrea es feliç ha acabat la seva 3ª marato, patint que no sabeu com. Quin tiu mes fort, crec que en el seu cas hagues abandonat i ell poc a poc ha aconseguit acabar, es collonut.......

L'Antonio finalment ha fet 3.18

I en Xevi a la seva primera marato ha fet 4.00 tot sol i patint als darrers Km, aquets te un parell de c........., estava convençut que aconseguiria acabar i aixi ha fet. Felicitats Xevi, espero poder compartir de nou una nova marato amb tu. La seva cara de felicitat era indescriptible.

Finalment vull agrair a la familia Scaramella, la rebuda i el tracte envers als dos gironins que per un cap de setmana han format part d' aquesta familia. Gracies moltes gracies, he passat un cap de setmana que no oblidare.