MARATO DE BERLIN

Ara no recordo, el dia que vaig decidir fer aquesta marató, tenia clar que un dia o altre l'havia de fer, diuen que es la mes rápida de totes (hi ha mi que), si no vaig per marca, la cuestió era convinar-ho amb una setmana de vacances tota la familia. A tots ens feia molta il.lusió coneixer aquesta ciutat amb una historia recent important, plena de contrastos, amb grans espais verts...

Després d'un llarg estiu d'entrenaments amb dies que sorties a preparar la marató a 30º, una cursa preparada en plena canícula, arriba a deixar sense esma al mes valent.

Sortida de Barcelona, divendres a 3/4 de 11 del matí, a l'avió coincidim amb la familia d'en Toni Palomo i d'altres maratonians, al costat de la Tamen seu un senyor de 68 anys que també fara la marató, quina sort poder correr una marató als 68, desitjo en primer lloc arribar a l'edat, sa i estalvi i poder també correr una marato.

Amb una hora de retard aterrem a l'aeroport de Berlin-Shonefled, una mica despistats recollim l'equipatge i a buscar el tren, fins arribar a l'estació central, una caminata de 15 minuts amb les maletes i arribar a l'apartament.

La tarde esta programada, recollir els dorsals, tenim que recollir 7 dorsals i s'ha d'anar a l'ideia, la veritat es que tot i les cues, sortim de la fira amb tots el dorsals i xips, es l'hora de sopar i per començar l'entrenament al costat de riu Spree, cervesseria tipica amb bratwurs i frankfurts a gogo, la birra es molt bona.

Dissabte al mati, a primera hora 35' a veure quines sensacions tinc, i la veritat es que potser per el clima, potser per l'emoció o potser perque potser, tinc bones vibracions.....ja veurem demà.

Un cop tota la familia a punt, inciem la primera sortida per la capital alemanya, les seves grans avingudes, places, el riu i els canals, tot rodeixat de grans espais verds, es denota una gran abundor d'aigua. Arribem a la porta de Bradenburg, on esta ple de parades de salsitjes i cervessa, el lloc ideal per dinar. Després d'un copios dinar de salsitjes, hamburgueses tot regat amb mig litre de cervessa, cap a casa a fer una mica de migdiada, a la tarde hem quedat amb tot el grup per anar a sopar a l' Ali Baba.

L'Andrea, la Carme, en Carri, l'Eva, l'Emili, la Montse en Xevi, la Mari i l' Elena han arribat, quedem a Chek point Charlie, per donar una vol i mes tard anar a sopar.

El sopar molt ben organitzat, l'Eva es un crack de l'organització, el local es molt correcta, el preus encara millor i les racions abundants. Toca menjar pasta i amanides, també perque no beure cervessa. En el sopar som una bona colla de gironins, En Toni Bautista i la Dolors, l' Angel, en Pere Ferriol, en Nacho i l'Anna, en Toni Palomo i familia, en Xevi Cugat de Calonge i familia, i els abans anomenats del chek point charlie, a mes de el Suïs que varem coneixer en Carri i l'Eva aquets estiu a Zermat, amb una parrella amcis sues, en total eram 27.

Sopar maratoneta a tope i comencen a sorgir el nervis pre-marató.

Diumenge haviat estic aixecat, son 2/4 de 7, comença la ceremonia, lenta i concetrada poc a poc em vaig possant els pantalons, la samarreta, dubto amb els mitjons si llargs o curts, finalment curts (va se un encert), sabatilles, vaselina, ulleres i un cop esmorso cop el mateix d'altres dies, cap el Tiegarden a la sortida, esta a 5 minuts de l'apartament, tot un luxe.

Arribo al voltant de 1/4 de 8, no hi ha ningu. En Pere Ferriol, ahir en va dir que dues hores abans els calaixos estaven plens, i no veig a ningú, soc el primer. Com encara hi ha temps vaig cap a la zona de les carpes on els primers corredors van arribant, quina casualitat que de cop en Xavi Cugat em veu, en crida ens saludem i la fem petar, decidim sortir tots dos al mateix calaix i podem, evidenment al "C". tambe coincidim amb tres corredors de corredors.cat en Paolo que varem arribar junts a Venecia i en Jaume que va amb un company per baixar de 3h.

Ens desitgem sort.

Les 9 estant a punt de tocar, es dona la sortida als corredors amb cadires de roda, cada cop queda menys, anuncien per megafonia l'arribada dels corredors d'elit, entre ells el campió de mon, rebent uns afectuosos aplaudiments.

De cop tret de sortida, apa ara comença la festa. Es la primera marato d'aquestes multitudinaries que he sortit tant al davant i aixó es bo perque pots agafar be el ritme, sense cap mena d'entrebanc, Jacky tranquíl! no t'animis, veig passar els companys de corredors.cat i els torna a desitjar sort. Entre el km 4 i 5 pasem al costat de l'apartament, vaig cap el costat dret per si hi ha algú de la familia per fer una foto.....s'han adormit, cap problema endavant al km 7 mes o menys, veig a la Carme de lluny, la seva alçada ha estat determinat, vaig cap el seu costat i sento els seus anims, gracies Carme, Montser i Elena.... els kms pasen i estic molt pendent de la meva cama, tinc el record recent de la marató de l'Escala. vaig repetint, ritme tranquil, la mitja marato la paso a 1.29, faig un calcul rapid 2.58, ja esta be si el meu isquio em respecta. Sento el crits d'anim de la Sonia, dona d'en Xevi Cugat, els de l'Anna, dona d'en Toni Palomo, vaig preparant mentalment per entrar al km 30.

La calor es comença a fer notar. a cada avituallament aigua, i finalment el km 30, ara es qüestió de tranquilitat i anar restant poc a poc, amb tranquilitat. Aprofito per anar saludant altres corredors catalans i espanyols, quan em pregunten qui temps vull fer, la meva resposta es automatica no ho se, vull arribar.

Poc a poc o rapid, rapid, la veritat es que potser el estar pendent de l'isquio fa que vegi el km 39, la veritat es que hi ha punts kilometrics que no he vist, km 39 ara Jacky per co......, encara que sigui caminant, no apretis i anima al públic, així ho faig, aplauedixó al public i de cop el km 40, je je, queda poc i haig d'arribar girada i carrer llarg al fons la famosa porta de Bradenburg, va va que esta a toca, vull passar per el mig de la porta, i aixó ho faig, a la meva dreta veig la Tamen i la Silvia, estic content crido, salto, aixó de les maratons es l'osti, tinc unes sensacions fabuloses, aixó de les endorfines es droga dura. Al final 2.56.07 una bona marca, i una millor marató, per repertir.

La resta de la setmana de turisme per Berlin,

Felicitats a tota la resta en Toni Palomo que ha patit molt i la seva petita Joana la donat anims per arribar, en Pere Ferriol que tot i no sortir a les classificacions puc donar fer que la feta tota, a l'Andrea un italo-catala cada cop mes catala, que va patir amb aquestes Diadora (tenien que ser italianes). En Xavi Cugat que ha fet una bona marca i aviat baixara de les 3h. estic convençut, l'Angel que ha acompanyat a l'Eva, a l'Eva que tot i el patiment, la calor i les dificultat, te una mes al sac, en Xevi Sitjas, que es un crack en potencia, aviat si continua així ens sorprendra, en Carri que quan menys entrena mes be va, es de por, l'Emili que va fer la seva tirada llarga en previsió de fer una marató aviat, en Toni, que dreprés d'anys de no fer una marató l'acabat molt be i en Nacho que ha de sortir mes sua, amb l'Emili, que així no patira tant i millorara la marca.

Ara fins la propera, encara per decidir, peró amb moltes ganes de tornar a fer 42,195 metres.

Salut.