MARATO D'EMPURIES 2 DE MAIG DE 2010

Encara amb els records recents de la marato de Barcelona, diumenge al 3/4 de set del mati, juntament amb l'Andrea, i en Lalo, cap a l'Escala a les ruines d' Empuries ens esperen, per reviure la cursa que Filipides enguany fara 3000 anys, que es va correr per primer cop.
Cares d'adormits, poques paraules, cadascu preparant mentalment la seva cursa.
El dia sembla que sera propici per correr, les temperatures estiuenques dels darrers dies, ens donen una treba. Els nubols seran presents durant la major part del dia i la pluja pot fer-se notar en qualsevol moment.


Arribem al voltant de 2/4 de vuit, deixem el cotxe i a saludar als companys del club, aquesta marató es especial molt cassolana, amb un ambient molt familiar. Aquets any amb la novetat de fer una cursa de 10 km, una mitja i la marató, hi ha mes gent que d'altres anys.
Ens preparem per la sortida tots tres juntament amb en Carri, que segons diu no ha dormit gaire, aixó de la tensió pre-marato.... L'Eva tambe esta amb nosaltres i apa al darrera d'un grup de legionaris romans, a la sortida.
La tensió, l'adrenalina fant acte de presencia, tinc al cap no escalfar-me per tal de no patir com l'any passat. Al voltant de les 8.37, en dona la sortida. SORT
Enguany han modificat el circuit, sortim en direcció a St. Pere, primers kms, sense poder agafar el ritme, avançant corredors, al km 9 i escaix, deixem al corredors de la mitja i tornem a donar la volta de nou, pas per la sortida i com deia l'Andrea a tornar a veure els caballs per segona vegada. En aquets tram coincidim amb els corredors dels 10 km.
Coincideixo amb en Josep Aranda, que te problemes de respiració, li desitjo sort i segueixo, mes endavant, en Xevi i l'Anna amb un petit grup, els saludo i de nou ens desitjem bona cursa.
Despres de dues voltes a Empuries, enfilem cap el poble de l'Escala, he agafat un ritme comoda, un cop hem deixat el corredors del 10 km, la cursa s'ha estirat, queden alguns participants de la mitja.
Passeig, Riells, desviament al port i pujadeta a riells de d'alt, uns metres endavant veig l'Albert de nick Maquina, arribo a la seva alçada ens saludem, i seguixo endavant, la mitja marato ja le tinc a tocar. Mentalment vaig repetint ritme còmode.
La mitja la he passat al voltant de 1,28, no he vist la marca de la mitja, peró cap problema, al final haig de fer-ne 42.
Arriba el moment de desviar-se direcció Albons, ara comença la festa de veritat.
al sortir de l'Escala coincideixo amb en Roger, corredor de Granollers, que fa Ironmans, anem a 3.55/ 4 el km i podem anar parlant, per un moment penso que si les cames aguanten podem fer una bona marca.
Poc a poc arribem a Albons i un cop al poble direcció a Bellcaire, tot de sobte, la cama dreta dona senyals d'alerta.

El fatidic km 27, sembla calcat a l'any passat, el dolor de l'isquio dret es fort, per moments els records del patiment de 2009, no potser, no potser...........un cop fet el gir de tornada, vaig caminant uns metres per calmar el dolor, no vull provocar un trencament. Les llagrimes apareixen al ulls, potser haure de plegar?. Poc a poc de nou començo a correr a un ritme molt suau (4,30/4,40), el dolor es potent vaig ben coig, en vaig creuant amb corredors que encara han de donar la volta, arriba en Xevi i l'Anna amb tot un grup, ens saludem m'animen, abans d'arribar a Albons un corredor de davant meu abandona. Potser avui tambe en tocara a mi.

Sigui com sigui haig de aguantar i arribar a l'Escala, si vaig caminant el cami sera molt llarg, així que poc a poc a ritme tranquil kilometre darrera kilometre. De lluny veig l'Andrea, jo vaig encara coix, ens saludem, sembla que ell tampoc va gaire sobrat.

A mesure que va passant els metres, de cop la planta del peu, sembla que tingui una cremada, nomes faltava aixó. El camí de tornada es fa llarg, en vaig creuant amb altres corredors, de cop en Carri, el veig molt be, amb la seva aparença que sembla com qui no fa res, esta molt fresc, una mica mes tard en Lalo, al seu ritme diesel, xinu-xano fa cami. Busco alguna referencia al final de la recta, que llarga es aquesta tornada, diviso la pujadeta del camp dels pilans, al aviutallament agafo acuarius i cap amunt.

La primera intenció es al arribar al km 36 en lloc de anar altre cop a veure el caballs, gira a l'esquerra i abandonar.

La planta del pue pica, crema,.....els isquios ens fa tonar, la previsió no ens gents alentadora, de cop un pensament envaeig el meu cap. Jacky has d'acabar per la Tamen, el dolors es podem controlar i per 6 kms. Dit i fet al arribar a la gasolinera, a veure de cop els nostres amics el caballs, a l'avituallament entre el km 37-38 paro a estirar i demano un gintonic, si mes no l'humor que no es perdi. cuatra estiraments i a acabar, m'avança l'Albert (Maquina), m'anima a continuar.

Vinga, vinga ja estic al km 38, de nou al darrera de S. Marti, gir i a buscar el km 39, anims sembla que he desconectat, tant sols al cap tinc acabar i a la Tamen que va per ella. Per art de magia tinc la sensació de no tenir cames, he tornat ritmes de 4,1o - 4,00, veig l'Albert de nou l'avanço i li dit que s'encanxi a mi, no poc aguantar el ritme. km 40 de baixada cap, aixó ja esta. En Llorenç apareix al davant. Al km 41 l'Eva, l'Emili, l'Angel, en Toni i en Joan m'animen, ja queda poc. Gir a l'esquerra i km 41, atrapo en Llorenç que va petat no poc aguantar i segueixo, ara no puc parar.

El aplaudiments se senten de lluny, estic a la darrera recta, ple de companys del club animant, son una gent fantastica, en Pere de Blanes també en dona anims, la Mamen i la Julia las veig a l'arribada, les llagrimes als ulls l'emocio es un cop mes indescriptible.

Una mes la 17, el temps 3.00.44,

Al cap d'una estona entra l'Andrea, feliç, ha fet marca personal 3.20, estava convençut que ho faria, esta molt fi . En Carri en les seves 3.44 esta fet un crack, la propera 3.30.

Gracies a tots per el vostre suport, en sento privilegiat de tenir aquets amics i companys.

Ara descansar i gaudir dels bons moments.

Records