Un luxe, un divertiment, una nova experiencia, o potser una inconsciencia....
La veritat es que després de mesos d'entrenament amb dolors als peus, petites lesions i molts quilometres a les cames, va arribar el dia de sortir per Paris, la capital de la France a correr una nova marató.
Sortida el divendres 4 d'abril a les 14.30 de l'aeroport de Girona-Costa Brava, ens van trobar un bon grup de corredors i familiars del club. Salutacions, presentacions, petons i abarçades i apa! cap a l'avió.
Arribada a Paris dins de l'horari previts, i cadascu al seu hotel. Deixem les maletes per anar en metro cap a la fira de la marató, a recollir els pitralls. A la fira els ulls en van d'estand a estand mirant la gran quantitat de maratons que hi ha per fer, des de el Quebec, fins la de el Medoc, aquesta darrera en plan festiu total i que segons informació es pasa per 18 chateaux que ha france son caves i pots acabar la marató ben torrat.
Divendres al vespre i dissabte al mati, turiste per la ciutat, sense deixar de sortir a rodar durant 35 minuts l'Andrea, en Jordi i jo, per els voltants de l'Opera, plaça Vandon, Louvre, ect. A 2/4 de 2 dinar multitudinari a Pizza Tivoli 5 rue Lafayette, ens tornem a trobar la major part del grup, i un cop ompler el dipossit de hidrats, foto davant l'opera.
El dissabte me aixecat amb dolor a l'esquena, l'asiatica que feia dues setmanes estava donant senyals de vida, tornava a dir "soc aquí", el peu esquerra esta inflat i demà haig de fer una marató, la veritat es que el mal rotllo que tinc a dins no ho sap ningú. Finalment al vespre al hall de l'hotel un cop puntualitzem om quedem i que portarem al matí, en despedeixo del grup, marxo sol a l'habitació a preparar la roba per correr. No tinc cap ganes de fer la marató.
M'aixeco diumenge a les 6 i poc a poc sense fer sorroll en canvi-ho i encara m'estic plantejant fer o no fer la marató, es un sensació que mai havia experimentat. No he dormit be l'estomac el tinc pesat i el peu i l'esquena en donen el bon dia. Apa! pastilla anti-inflamatori i a correr. Ens troben per esmorzar en l'Eva, l'Andrea en Carri, i en Jordi, no tinc ganes de menjar i estic pensatiu i serios.
Agafem el metro cap a la place de l'Etoile, per fer la foto amb tot el grup i espero que al veure l'ambient m'animi. Avui no es el meu dia, que hi farem, sera una tirada llarga per preparar la marató de l'Escala si el sr. peu i la sra. asiatica ho permeten. Finalment decideixo sortir al calaix de 3.30 juntament de l'Eva, l'Angel, en Toni i en Pere Ferriol, un cop paso l'estora de sortida en dic: Jacky avui a disfrutar, i efectivament despres de correr 2 qms tots 5, en Pere vol anar a buscar en Jordi i l'Andrea, vol baixar de 3h30. Pere jo et porto fins ells, incrementem el ritme i cap a la busca i captura, la veritat es que l'espectacle val la pena, l'animació per els carrers, els monuments.....de moment tot va sobre el guió que me marcat al sortir. Al voltant del qm 18 ens trobem en Jordi i l'Andrea, en Pere es queda amb ells i jo faig un canvi de ritme els deixó. Agafo un bon ritme segons el garmin entre 4.15-4.10 qm/m. De cop sento un crit d'en Xevi, en giro i a la meva esquerra en Xevi que esta acompanyant en Joan a la seva primera marató, els saludo i tot xinuxano vaig en ells, en Joan sembla que va be, tot i no xerra gaire, nosaltres dos anem fent fotos, cantem i animen al public, correr amb en Xevi ens realment divertit i distret, al arribar a la plaça de la Concordia ens trobem en Manel i En Xicu amb les seves encantadores senyores amb una bandera del club, animant (sou fantastics), un cop passat el tunel ens trobem a l'Elena (dona d'en Joan, el pares d'en Xevi, Esteve i Cianin la Nadeia i en Pau fill d'en Joan, ens donen anims, els saludem i endavant, ara comença la festa! QM 30.
La veritat i encara que sembli mentida a mesure que pasa la cursa cada cop et trobo millor, estem arribant al qm 30 i no me donat ni compte.
L'Andre, en Jordi i en Pere, ens agafen per darrera, el ritme quadrat, amb aixó l'Andrea es el rei, amb el garmin va indicant la velocitat i en Jordi i en Pere anar seguint les indicacions. Sense donar-nos comte, deixem en Xevi i en Joan, els proposo anar junts fins al final, en Jordi tremola te por que puji el ritme i els faci anar rapid. En Pere poc a poc es queda despenjant, en sentó culpable per haver apretat al principi de la cursa.
La cosa va sobre rodes jo vaig tirant controlant de no marxar dels dos companys, canto, animo al public ha animar, "allez, allez", demano als musics que toquim, poc a poc van pasant els quilometres, estem en zona de silenci, els corredors del voltant bufen i jo de tant en tant per animar canto i crido, estic com una cabra. Queda poc estem en ple Bois de Bolonga i aixó s'acaba, un cop mes en giro per correr d'esquenes i la cara de l'Andrea es tot un poema, estem al qm 40 i se li acaba la gasolina, en Jordi va molt millor, pero tal com hem quedat, arribarem junts. Al costat de l'Andrea donant anims, pasem el 41, Andrea que ho aconsegueixes ho tents a tocar va, va. sortim del bosc i els hi dic que a la recta d'arribada ens agafem de les mans i aixecarem les mans per cel.lebrar l'exit.
Qm 42.195, Jo s'acabat, estic be, tinc ganes de correr mes, la veritat es que no he sigut conscient d'haver corregut una marató. Ha estat una sensació diferent a la resta de maratons. Estic molt content de haver estat al costat de l'Andrea i en Jordi a l'arribada, son un parrells de tius collonuts.
Un cop amb la medalla al coll ens trobem a la Carme, la Tamen, la Silvia, la Julia la Claudia i la Polette que ens criden l 'Andrea esta que se surt esta feliç, ha fet marca. Al cap d'una estona arriba l'Eva, emocionada tambè ha fet marca aixó es de cine i en Carri apareix al cap d'una estona, la seva primera marato feta sense cap problema, es d'una raza especial entrenant de diumenge en diuemenge en dos mesos ha acabat una marato i per sota de 4 hores.
Vull felicitar a tots els que heu acabat aquesta magnifica marató, en especial als debutants en la distancia, i als que heu aconseguit la vostra marca personal. La meva marca personal ha estat Gaudir de correr i correr per gaudir.
Desitjant poder compartir una nova experiencia, fins la propera, que per mi espero que sigui l'Escala, la meva dezena marató i si no pot ser cap problema. Hi ha ofertes per tot arreu.
Salut, alegria, i bon rotllo.
Una abraçada
Jacky
