Pujada a Sant Miquel

Feia dies, crec recordar que des de l'estiu que varem pujar en bicicleta, l'Eva, l'Angel, l'Emili i en Salvador, no havia tornat a pujar a peu al castell de Sant Miquel.
Avui dissabte i per descansar una mica de correr, amb en Tac, en pujat tot xixu xano. He deixat el cotxe a la vora de la font del ferro, portava el garmin per tal de poder baixar en el Google Earth, les imatges del paratge.
Inicio la pujada i el primer pensament es per en Joan Bitlloch, que aviu marxa a fer al cami de S. Jaume, durant tres setmanes, quina enveja. La pujada es molt agradable i vaig fer fotos per poder penjar a internet. La veritat es que anant a peu pots apreciar motls mes detalls que corrent o en bicicleta.
Amb la pluja d'ahir, la terra es humida i sents l'olor de terra, les fulles del arbres son netes i amb les primeres espurnes de sol, brillant fins enlluernar.
Ha fet una bona temperatura per pujar, el camí esta molt net, es veu que han netejat els marges.
A can Lluire al inici de la pujada es veu molt net i pots apreciar tota la casa, el cami del romani sembla mes ample i la pujada a can mistaire un autopista.
Pujant acompanyat per els cantans dels ocells i de llum, cada cop mes llum la remor del cotxes i camions de la variant, vaig fent cami.
Vos recomano aquesta passejada. Si podeu aviat al mati per sentir despertar la natura, es una experiencia relaxant i reconfortant.
Que poc val ser feliç i esta en pau.
Fins aviat